Regina Coeli del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 12 d'abril de 2015
Estimats germans i germanes, bon dia!
Avui és el vuitè dia després de la Pasqua, i l'Evangeli de Joan ens explica les dues aparicions de Jesús ressuscitat als apòstols reunits al Cenacle: la de la tarda de Pasqua, absent Tomàs, i la de vuit dies després, amb Tomàs present. La primera vegada, el Senyor va mostrar les llagues del seu cos als deixebles, va alenar damunt d’ells i els digué: "Com el Pare m'ha enviat, també jo us envio" (Jn 20,21). Transmet a ells la seva pròpia missió, amb la força de l'Esperit Sant.
Però en aquella nit hi mancava Tomàs, que no va voler creure el testimoni dels altres. "Si no veig i no toco les seves llagues -va dir– jo no ho crec" ( cfr Jn 20,25). Vuit dies més tard -és a dir justament com avui- Jesús torna a presentar-se al mig dels seus i es dirigeix tot seguit a Tomàs, convidant-lo a tocar les ferides de les seves mans i del seu costat. Va a l’encontre de la seva incredulitat, ja que, a través dels signes de la passió, pugui arribar a la plenitud de la fe pasqual, és a dir la fe en la resurrecció de Jesús.
Tomàs és un que no s’acontenta i busca, té la intenció de veure per si mateix, fer la seva pròpia experiència personal. Després d'una resistència inicial i inquietud, finalment arriba a creure, tot i avançar amb fatiga, però arriba a la fe. Jesús l’espera pacientment i s’ofereix a les dificultats i inseguretats de l’últim en arribar. El Senyor proclama "benaurats" els que creuen sense veure (cf. v. 29) -i la primera d'elles és Maria, la seva Mare- tot i que també atén l’exigència del deixeble incrèdul: "Posa aquí el teu dit i mira les meves mans... "(v. 27). Al contacte salvífic amb les ferides del Ressuscitat, Tomàs manifesta les pròpies ferides, les seves ferides, les pròpies llagues, la pròpia humiliació; i en el senyal dels claus troba la prova decisiva que era estimat, que era atès, que era comprès. Es troba davant un Messies ple de dolcesa, de misericòrdia, de tendresa. Era aquest el Senyor a qui cercava, ell, en la profunditat secreta del seu propi ésser, perquè sempre havia sabut que era així. I quants de nosaltres busquem en el més profund del cor trobar Jesús, així com és: dolç, misericordiós, tendre! Perquè nosaltres sabem que, en el fons, que Ell és així. Trobat el contacte personal amb l'amabilitat i la paciència misericordiosa de Crist, Tomàs compren el significat profund de la seva Resurrecció i, íntimament transformat, declara la seva fe plena i total en ell, exclamant: "Senyor meu i Déu meu" (v. 28). Bonica, bonica expressió, aquesta de Tomàs!
Ell ha pogut "tocar" el Misteri Pasqual que manifesta plenament l'amor salvífic de Déu, ric en misericòrdia (cfr Ef 2,4). I com Tomàs també tots nosaltres: en aquest segon diumenge de Pasqua, se'ns convida a contemplar en les ferides del Ressuscitat la Divina Misericòrdia, que sobrepassa tot límit humà i resplandeix en l’obscuritat del mal i del pecat. Un temps intens i prolongat per acollir les immenses riqueses de l'amor misericordiós de Déu serà el proper Jubileu extraordinari de la Misericòrdia, la Butlla de convocació he promulgat ahir al vespre, a la Basílica de Sant Pere. Aquesta Butlla comença amb les paraules “Misericordiae Vultus": la cara de la Misericòrdia és Jesucrist. Tinguem la mirada dirigida a Ell, que sempre ens busca, ens espera, ens perdona; tan misericordiós, que no li espanten les nostres misèries. En les seves ferides ens cura i perdona tots els nostres pecats. I la Mare de Déu ens ajudi a ser misericordiosos amb els altres com Jesús ho és amb nosaltres.
Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió
