Homilia del papa Francesc durant la Vetlla Pasqual. Basílica Vaticana
Dissabte, 4 d'abril del 2015
La Nit de vetlla és aquesta nit.
No dorm el Senyor, vetlla el Guardià del seu poble (Cfr. Sal 121, 4) per fer-lo sortir de l'esclavitud i obrir-li el camí cap a la llibertat.
El Senyor vetlla i amb la força del seu amor fa passar el poble a través del Mar Roig i fa passar a Jesús a través de l'abisme de la mort i dels inferns.
Nit de vigília va ser aquesta per els deixebles i les deixebles de Jesús. Nit de dolor i de por. Els homes resten tancats al Cenacle. Les dones, al contrari, als albors del dia després del dissabte, van anar al sepulcre per ungir el cos de Jesús. El seu cor estava ple d'emoció i es preguntaven: "Com ho farem per entrar?, qui ens farà rodar la pedra del sepulcre?..." Però, aquí apareix el primer senyal de l'Evangeli: la gran pedra estava ja bolcada i la tomba oberta!
"Van entrar dins el sepulcre i van veure un jove, assegut a la dreta, vestit amb una túnica blanca..." (Mc 16,5). Les dones van ser les primeres a veure aquest gran senyal: la tomba buida; i van ser les primeres en entrar..."
"Entrar en el sepulcre". Ens fa bé, en aquesta nit de vetlla, aturar-se per reflexionar sobre l'experiència de les deixebles de Jesús, que ens interpel·la també a nosaltres. És per això, en efecte, que estem aquí: per entrar, entrar en el Misteri que Déu ha fet amb la seva vetlla d'amor.
No es pot viure la Pasqua sense entrar en el misteri. No és un fet intel·lectual, no és només conèixer, llegir,... és més, és molt més!
"Entrar en el misteri" significa la capacitat de sorpresa i contemplació; capacitat d'escoltar el silenci i escoltar el murmuri d'un so, el silenci sonor mitjançat el qual Déu ens parla. (Cfr 1 Re 19,12)
"Entrar en el misteri" ens demana no tenir por de la realitat: no tancar-nos en nosaltres mateixos, no fugir del que no entenem, no tancar els ulls davant dels problemes, no negar-los, no eliminar les preguntes...
Entrar en el misteri significa anar més enllà de la pròpia còmoda seguretat, més enllà de la peresa i la indiferència que ens aturen, i anar a la recerca de la bellesa i de l'amor, cercar un sentit no obvi, una resposta no banal a la demanda que posa en crisi la nostra fe i la nostra raó.
Per entrar en el misteri es requereix humilitat, la humilitat per ajupir-se, de baixar del pedestal del nostre jo tan orgullós, de la nostra presumpció; la humilitat de redimensionar-se, reconeixent allò que efectivament som: criatures , amb virtuts i defectes , pecadors necessitats de perdó. Per entrar en el misteri és necessari que aquesta disminució que és la impotència, buidar-se de la pròpia idolatria... adoració. Sense adoració no es pot entrar en el misteri .
Tot això ens ensenyen les deixebles de Jesús. Elles vetllaren, aquella nit, juntament amb la Mare. I ella, la Verge Mare, la va ajudar a no perdre la fe i l'esperança . Així que no van ser presoners de la por i del dolor, així, a les primeres llums de l'albada es van apagar, portant entre les mans dels seus ungüents i amb el cor ple d'amor. Van sortir i van trobar la tomba oberta. I va entrar. Van vetllar, van sortir i entraren en el Misteri. Aprenem d'elles a vetllar amb Déu i amb Maria, la nostra Mare, per entrar en el Misteri que ens fa passar de la mort a la vida.
Traducció: Paloma Llorente - CatalunyaReligió.cat
