Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta, 24 d’octubre de 2013
A partir del fragment de la Carta de sant Pau als Romans de la litúrgia del dia, el papa ha desenvolupat la seva homilia al voltant de la qüestió del misteri de la nostra redempció. Pau “intenta explicar-nos-ho amb la lògica de l’abans i el després; abans de Jesús i després de Jesús”. L’abans és, per a Pau, “escòria”, mentre el després és com una nova creació. I ens indica “un camí per viure segons aquesta lògica de l’abans i el després”.
“Hem estat ‘re-fets’ en Crist! El que ha fet Crist en nosaltres és una ‘re-creació’: la sang de Crist ens ha re-creat. És una segona creació! Si abans tota la nostra vida, el nostre cos, la nostra ànima, els nostres costums anaven encaminats cap al pecat, cap a la iniquitat, després d’aquesta re-creació hem de fer l’esforç de encaminar-nos cap a la justícia, la santificació. Feu servir aquesta paraula: santedat. Tots nosaltres hem estat batejats: en aquell moment, els nostres pares –nosaltres érem petits- en nom nostre, van proclamar l’acte de fe: ‘Crec en Jesucrist, que ens ha perdonat els pecats’. Crec en Jesucrist!”.
Aquesta fe en Jesucrist “hem de resumir-la” i “portar-la endavant amb la nostra manera de viure”. I ha afegit: “viure com a cristià és portar endavant aquesta fe en Crist, aquesta re-creació”. I amb la fe, tirar endavant les “obres per a la santificació”. Hem de tirar endavant “la primera santificació que tots nosaltres hem rebut en el baptisme”.
Aquesta fe en Jesucrist “hem de resumir-la” i “portar-la endavant amb la nostra manera de viure”. I ha afegit: “viure com a cristià és portar endavant aquesta fe en Crist, aquesta re-creació”. I amb la fe, tirar endavant les “obres per a la santificació”. Hem de tirar endavant “la primera santificació que tots nosaltres hem rebut en el baptisme”.
“La veritat és que som febles i moltes vegades, moltes vegades, cometem pecats, imperfeccions... Tot això s’encamina cap a la santificació? Sí i no. Si tu t’hi acostumes... ‘Faig una vida una mica així, jo crec en Jesucrist, però visc com vull’... No, eh? Això no et santifica, això no funciona! És un contrasentit! Però si tu dius: ‘Jo, sí, sóc pecador; jo sóc feble’ i t’adreces sempre al Senyor i li dius: ‘Però, Senyor, tu tens la força, dóna’m la fe! Tu pots curar-me!’. I en el sagrament de la reconciliació et deixes curar, llavors sí, també les nostres imperfeccions serveixen per aquest camí de santificació. Però es tracta sempre d’això: un abans i un després”.
“Abans de l’acte de fe, abans de l’acceptació de Jesucrist que ens ha re-creat amb la seva sang, ens trobàvem en el camí de la injustícia”. Després, en canvi, “ens trobem en el camí de la santificació, però ens ho hem de prendre seriosament!”. I, per tal que sigui així, cal fer obres de justícia, obres “senzilles”: “adorar Déu: Déu és el primer sempre! I després fer el que Jesús ens aconsella: ajudar els altres”. Aquestes “són les obres que va fer Jesús en la seva vida: obres de justícia, obres de re-creació”. “Quan nosaltres donem de menjar a algú que té gana”, “re-creem en ell l’esperança. I el mateix amb els altres”. Si, en canvi, “acceptm, la fe i després no la vivim, som cristians només de memòria”.
“Sense aquesta consciència de l’abans i del després de la qual ens parla Pau, el nostre cristianisme no li serveix a ningú! És més, va pel camí de la hipocresia. ‘Em dic cristià, però visc com un pagà!’. Alguns cops en diem ‘cristians a mig camí’, que no es prenen seriosament tot això. Som sants, justificats, santificats per la sang de Crist: prendre aquesta santificació i tirar-la endavant! No pas sense prendre-la seriosament! Cristians tebis: ‘Però sí, sí; però, no, no’. Una mica així.. Una mà de pintura de cristià, una mà de pintura de catequesi... Però a dins no hi ha una veritable conversió, no hi ha aquesta convinció de Pau: ‘Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a Ell’.
Aquesta “era la passió de Pau i aquesta és la passio d’un cristià!”. Cal “perdre tot allò que ens allunya de Jesucrist” i “fer-ho tot nou: tot és novetat en Crist!”. “Podem fer-ho”. Ho va fer sant Pau, però també molts altres cristians: “no només els sants, els que coneixem; també els anònims, els qui viuen el cristianisme seriosament”.
“Abans de l’acte de fe, abans de l’acceptació de Jesucrist que ens ha re-creat amb la seva sang, ens trobàvem en el camí de la injustícia”. Després, en canvi, “ens trobem en el camí de la santificació, però ens ho hem de prendre seriosament!”. I, per tal que sigui així, cal fer obres de justícia, obres “senzilles”: “adorar Déu: Déu és el primer sempre! I després fer el que Jesús ens aconsella: ajudar els altres”. Aquestes “són les obres que va fer Jesús en la seva vida: obres de justícia, obres de re-creació”. “Quan nosaltres donem de menjar a algú que té gana”, “re-creem en ell l’esperança. I el mateix amb els altres”. Si, en canvi, “acceptm, la fe i després no la vivim, som cristians només de memòria”.
“Sense aquesta consciència de l’abans i del després de la qual ens parla Pau, el nostre cristianisme no li serveix a ningú! És més, va pel camí de la hipocresia. ‘Em dic cristià, però visc com un pagà!’. Alguns cops en diem ‘cristians a mig camí’, que no es prenen seriosament tot això. Som sants, justificats, santificats per la sang de Crist: prendre aquesta santificació i tirar-la endavant! No pas sense prendre-la seriosament! Cristians tebis: ‘Però sí, sí; però, no, no’. Una mica així.. Una mà de pintura de cristià, una mà de pintura de catequesi... Però a dins no hi ha una veritable conversió, no hi ha aquesta convinció de Pau: ‘Per ell m'he avingut a perdre-ho tot i a considerar-ho escòria, a canvi de guanyar-lo a ell i de viure unit a Ell’.
Aquesta “era la passió de Pau i aquesta és la passio d’un cristià!”. Cal “perdre tot allò que ens allunya de Jesucrist” i “fer-ho tot nou: tot és novetat en Crist!”. “Podem fer-ho”. Ho va fer sant Pau, però també molts altres cristians: “no només els sants, els que coneixem; també els anònims, els qui viuen el cristianisme seriosament”.
Així doncs, la pregunta que avui ens podem fer, és si volem viure el cristianisme seriosament, si volem dur endavant aquesta recreació. “Demanem a sant Pau que ens doni la gràcia de viure com a cristians seriosament, de creure de veritat que hem estat santificats pel sang de Jesucrist”.
Traducció: Marta Nin
