Catequesi del papa Francesc durant l’audiència general a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, 9 d’octubre de 2013
“Estimats germans i germanes, bon dia! Es veu que avui, amb aquest dia tan lleig, vosaltres heu estat valents: us felicito!
«Crec en l’Església una, santa, catòlica…». Avui ens parem a reflexionar sobre aquest tret de l’Església: diguem catòlica, és l’Any de la catolicitat. Abans que res: què significa ser catòlic? Deriva del grec ‘kath’olòn’ que vol dir ‘segons el tot’, la totalitat. En quin sentit aquesta totalitat s’aplica a l’Església? En quin sentit diem que l’Església és catòlica? Diria en tres significats fonamentals.
1. El primer. L’Església és catòlica perquè hi ha l’espai, la casa en què s’anuncia la fe tota sencera, en què la salvació que ens ha portat el Crist se’ns ofereix a tots. (...) En l’Església cadascú de nosaltres troba el que li cal per creure, per viure com a cristià, per ser sant, per caminar en cada lloc i en cada època.
Per posar un exemple, podem dir que és com en la vida de família; en la família a cadascú de nosaltres se’ns dóna tot el que ens permet créixer, madurar, viure. No podem créixer tots sols, no podem caminar tots sols, aillant-nos, sinó que caminem i creixem en una comunitat, en una família. I el mateix passa en l’Església! (...) Cadascú de nosaltres es pot demanar avui: com visc jo l’Església? Quan vaig a l’església, és com si fos al camp de fútbol? És com si fos al cine? No, és una altra cosa. Com vaig a l’església jo? (...) Participo en la vida de la comunitat o vaig a l’església i em tanco en els meus problemes aillant-me dels altres? En aquest primer sentit l’Església és catòlica, perquè és la casa de tots. Tots són fills de l’Església i tots es troben en aquella casa.
2. Un segon significat: l’Església és catòlica perquè és universal, és arreu del món i anuncia l’Evangeli a tots els homes i dones. L’Església no és un grup d’èlit, no té a veure només amb uns quants. L’Església no té panys, és enviada a la totalitat de les persones, a la totalitat del gènere humà. I l’única Església també està present en les parts més petites de si mateixa. Tothom pot dir: en la meva parròquia hi ha present l’Església catòlica, perquè també forma de l’Església universal (...). L’Església no és només a l’ombra del nostre campanar, sinó que abraça una vastitud de gent, de pobles que professen la mateixa fe, s’alimenten de la mateixa Eucaristia, estan servits pels mateixos pastors. Sentir-nos en comunió amb totes les Esglésies, amb totes les comunitats catòliques petites o grans del món! És maco això! (...)
3. La tercera i última idea: l’Església és catòlica, perquè és la “Casa de l’harmonia” on unitat i diversitat saben conjugar-se alhora per ser riquesa. Pensem en la imatge de la simfonia, que vol dir acord, harmonia, diferents instruments sonen alhora; cadascun manté el seu timbre inconfusible i les seves característiques de so s’acorden en una cosa comuna. (...) És una imatge bonica que ens diu que l’Església és com una gran orquestra on hi ha varitet. No som pas tots iguals i no hem de ser tots iguals! Tots som diferents, cadascú amb les seves qualitats. I aquesta és la cosa maca de l’Església: cadascú porta el que li és propi, el que Déu li ha donat, per enriquir els altres. I entre els components hi ha aquesta diversitat, però és una diversitat que no entra en conflicte, no es contraposa; és una varietat que es deixa fondre en harmonia per l’Esperit Sant, és Ell el veritable ‘Mestre’, Ell mateix és harmonia.
I ara demanem-nos: en les nostres comunitats vivim l’harmonia o ens esbarallem entre nosaltres? En la meva comunitat parroquial, en el meu moviment, on jo formo part de l’Església, hi ha xerrameca? Si hi ha xerrameca no hi ha harmonia, sinó lluita. I això no és Església. L’Església és l’harmonia de tots.
Acceptem l’altre, acceptem que hi hagi una justa varietat, que l’altre sigui diferent, que l’altre pensi d’una manera o una altra (en la mateixa fe es pot pensar de manera diferent), o tendim a uniformar-ho tot? Però la uniformitat mata la vida. La vida de l’Església és varietat, i quan volem uniformar-ho tot matem els dons de l’Esperit Sant. Preguem a l’Esperit Sant, que és precisament l’autor d’aquesta unitat en la varietat d’aquesta harmonia, perquè ens faci cada cop més ‘catòlics’, és a dir en questa Església que és catòlica i universal! Gràcies”.
Traducció: Marta Nin
Etapa educativa
