Es diu molt de la nostra societat que està secularitzada. Això potser era veritat fa uns quants anys, ara, més aviat, la nostra societat és multirreligiosa. A part de les grans confessions clàssiques: islam, budisme..., flota en l’ambient una recerca d’espiritualitats de tot tipus: new Age, gnosticisme, ioga, teràpies múltiples, màgia, espiritisme... La nostra societat té set del transcendent i el cerca com pot. El que és clar actualment és que no abunda l’ateisme.
El primer graó per fer un anunci adequat de l’Evangeli al nostre món és conèixer-lo bé. És en aquest sentit que afirmar que la nostra societat està secularitzada és un error. Si com a cristians volem apropar-nos als interessos dels nostres contemporanis, hem d’accentuar aspectes com la bellesa, l’experiència sensible, la música, el goig, l’humor, els aspectes lúdics i gratuïts de la vida... Sense oblidar el compromís per la justícia , el servei als pobres i, el sempre necessari esperit crític, però sabent que ja no són valors prioritaris de la nostra cultura.
Tenir esglésies acollidores i obertes on es pugui entrar a resar en silenci, o a ésser escoltat per algú, celebrar una litúrgia senzilla i bella, amb música i cants molt cuidats, tenir grups on es visqui el goig de la fraternitat i es pugui integrar al nouvingut, ser amics dels pobres i dels membres de les altres religions..., són elements a tenir en compte per a una pastoral per als nostres dies.
També són un signe dels nostres temps les conversions d’adults, i el contacte amb l’Església de molts a través d’un grup de reflexió o d’un moviment. Cada cop serem menys els cristians sociològics i previsiblement augmentaran els cristians per convicció. Serem capaços d’esdevenir una minoria creativa?
Fra Josep Manuel Vallejo
Gruppi
