Civilitzacions molt allunyades han donat respostes similars a les preguntes bàsiques de la condició humana a partir dels seus mites. Davant les preguntes eternes que causaven incertesa, por o sofriment, el mite apareixia amb tota la potència de les seves imatges per explicar l’origen del món, representar l’univers, mostrar l’espectacle de la natura i així connectar els habitants del lloc amb el rastre del sagrat. La vida és curta i l’ésser humà sempre ha anhelat horitzons més elevats per notar que participa en alguna cosa que va més enllà del temps. Les representacions artístiques de cada comunitat han fixat en diferents suports aquests altres mons. El llenguatge poètic de l’art i dels mites ens ajuda a veure en cada “déu” o a cada “món” una part de nosaltres, perquè no importa el moment o el lloc; és una necessitat inherent, aquí i ara.
Mireia Rosich és historiadora de l'art i directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
INSCRIPCIONS
