(Jaume Duch) Lluc fa referencia avui el moment inicial de la proclamació de la Bona Nova per part de Jesús. Això va passar a Natzaret, el poble. Aquest diumenge és una bona ocasió per revisar l'acolliment que nosaltres habitualment donem a l'Evangeli, la Bona Nova per excel·lència dels cristians.
Prou sabem que la paraula Evangeli significa Bona Notícia. Sabem, també, que es tracta d'un programa lluminós però que, en ocasions, ens complica la vida. No podem negar-ho: l'Evangeli és exigent, però ajuda a viure amb sentit i eixampla el cor. Jesús ho va dir: "He vingut perquè tingueu vida i en tingueu a dojo" (Jo 10,10). Aquell dia a Natzaret, Jesús va precisar el que segurament els seus veïns havien sentit a dir d'ell i de la seva acció: "Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura: l'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, als captius la llibertat, als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits..." (Is. ó1).
És probable que aquell dia, alguns oïdors de Jesús i alguns dels qui avui sentiran a
dels qui avui sentiran aquestes paraules en les diverses esglésies d'arreu del món pensessin i pensin que Jesus exagerava, que somiava. Jesús, però, no somiava. Tota la història del cristianisme diu que l'Evangeli ha transformat milions de persones. I on hi ha persones que intenten viure l'Evangeli, Jesús pot seguir proclamant que avui els cecs hi veuen, els presoners són alliberats, que els pobres són evangelitzats...
L’Evangeli no és eficaç més que en la mesura que se'l coneix i se'l segueix, i això pertoca a tots. Els evangelistes recorden que Jesús va acabar els seus dies recomanant als seus amics: "Aneu per tot el mon! Anuncieu la Bona Nova!" Per tal de respondre a aquest encàrrec de Jesús, primer cal aclarir el lloc i la importància que la Paraula de Déu ocupa quotidianament en la vida de cadascú. Per poder saber això, no fa falta sacralitzar-la, com si aquesta Paraula fos un objecte investit de poders sobrenaturals que actua màgicament, o que busquem en ella receptes segures que actuïn automàticament en cada ocasió. Al contrari, la Paraula de Déu adquireix tot el seu valor quan descobrim, pels camins de la fe, la correlació existent entre el que Jesús va dir i va viure, i la nostra experiència humana.
Jesús, endut per l'Esperit Sant, va llegir sempre vitalment la Paraula del Pare. Per a nosaltres, això vol dir: descobrir les virtualitats amagades de la Paraula que transcendeixen el passat i s'apliquen avui; fer de la Paraula un aliment permanent, ja que sols s'entrega al senzill que desitja la saviesa que ve de Déu. A l'Evangeli, el creient experimenta normalment la relació viva amb Jesús. En recordar la història, el creient percep viu Jesus i experimenta la seva humanitat i la seva condició divina.
