Sempre m'ha cridat l'atenció el text de la porta estreta (Lc 13, 22-30; Mt 7, 13-14). Em resulta una invitació tan a contracorrent que dubto molt del seu èxit en els nostres temps. Però posats a ser diferents, alternatius, comprar productes Qm 0 i donar una segona vida a la nostra roba... plantejar-se un nou propòsit per a una vida més humana pot resultar fins i tot un repte. Acostumats com estem a la carrera col·lectiva pel triomf, els diners i la fama... la porta estreta consisteix en fer un canvi de pas, sortir del corrent dominant, buscar allò amagat i descobrir que la vida és molt més curta del que ens han fet creure i que en ús de la nostra quota de llibertat, cada dia prenem decisions sobre ella: amb qui em relaciono, qué busco en la meva feina, a qui li dono la raó, en qui confio...
Entrar en la Setmana Santa per la porta estreta és fer-ho en silenci, amb respecte, oberts a la novetat, carregant la història a les espatlles i amb el cor assedegat d'esperança. No donar res per sabut i reaprendre dels múltiples signes, en el camí cap a la Pasqua. És emmudir les veus i escoltar el nostre cor acompassat al ritme del batec del món.
Teresa Gomà, rscj
