Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 23 de febrer de 2016
El cristianisme és una religió concreta, que actua fent el bé, no és una "religió del dir", feta d'hipocresia i de vanitat. Francesc ho ha repetit durant la litúrgia d'avui, a l'homilia de la missa celebrada a Casa Santa Marta. Durant la Quaresma, va dir, Déu "ens ensenya la manera d'actuar.
La vida cristiana és concreta, "Déu és concret", però són molts els cristians que "fingeixen", aquells que fan de l'Església un adorn sense compromís, una ocasió de prestigi en lloc d'una experiència de servei vers els més pobres.
La forma de fer
El Papa uneix el cant litúrgic del dia del profeta Isaïes amb el pas de l'Evangeli de Mateu per explicar un cop més la "dialèctica evangèlica entre dir i fer." L'èmfasi de Francesc està en les paraules de Jesús, que desemmascara la hipocresia dels escribes i fariseus, convidant els deixebles i les multituds a observar el que ensenyen, però a no actuar com ells fan:
"El Senyor ens ensenya la manera de fer. I quantes vegades ens trobem amb persones -també nosaltres, eh!- moltes vegades, en l'Església: "sóc molt catòlic." "Però, què fas?" Quants pares es diuen que són catòlics, però mai tenen temps per parlar amb els fills, jugar amb ells, per escoltar-los. Potser tenen els seus pares en una llar d'avis, però sempre estan ocupats i no poden anar a visitar-los i els deixen abandonats. "Però són molt catòlics, eh! Jo pertanyo a aquella associació". Aquesta és la religió de dir: Jo dic que sóc així, però faig "mundanitat".
El que Déu vol
Allò de "dir i fer", diu el Papa, "és un engany". Les paraules d'Isaïes, assenyala, indiquen el que Déu prefereix: "Deixeu de fer el mal, apreneu a fer el bé." "Alleujar els oprimits, fer justícia a l'orfe, defensar la causa de la vídua." També mostra una altra cosa: la infinita misericòrdia de Déu, que diu a la humanitat: "Si, anem, anem i discutim. Si els vostres pecats siguin com la grana, quedaran blancs com la neu":
"La misericòrdia del Senyor va a la trobada dels que s'atreveixen a parlar amb ell, però parlar de la veritat, sobre les coses que faig o de les que no faig, per corregir-me. I aquest és el gran amor del Senyor, en aquesta dialèctica entre el dir i el fer. Ser cristià significa fer: Fer la voluntat de Déu. I l'últim dia -perquè tots nosaltres tindrem un, eh!- aquell dia quina cosa ens demanarà el Senyor? Ell dirà: "Què has dit de mi?" No! ens preguntarà sobre les coses que hem fet".
Els cristians per dissimular
I aquí el Papa cita el bonic capítol de l'Evangeli de Mateu sobre el judici final, quan Déu demanarà comptes a l'home pel que ha fet als famolencs, assedegats, empresonats, als estranys. "Aquesta -exclama Francesc- és la vida cristiana. Només el "dir" ens porta a la vanitat, a pretendre ser un cristià. Però no, així no és ser cristià":
"Que el Senyor ens doni aquesta saviesa per entendre on és la diferència entre dir i fer, i ens ensenya-li el camí del fer i ens ajudi a anar per aquest camí, perquè el camí del dir ens porta al lloc on estaven aquests mestres de la llei, aquests clergues, que els agradava disfressar-se i ser com si es tractés d'una majestat, no? I això no és la realitat de l'Evangeli! Que el Senyor ens ensenyi el camí".
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
