Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà.
Diumenge 8 de febrer de 2015
Estimats germans i germanes, bon dia! L'Evangeli d'avui (Mc 1,29-39) ens presenta Jesús que, després de predicar en dissabte a la sinagoga, cura a molts malalts. Predicar i curar: és la principal activitat de Jesús en la seva vida pública. Amb la predicació, Ell anuncia el Regne de Déu i amb la curació, mostra que això és a prop, que el Regne de Déu està entre nosaltres. Entrant a la casa de Simó Pere, Jesús veié que la seva sogra era al llit amb febre; immediatament li prengué la mà, la curà i la va fer aixecar. Després de la posta del sol, quan, acabat el dissabte, la gent pot sortir i portar-li els malalts, cura una multitud de persones afectades per malalties de tot tipus: físiques, mentals i espirituals. Va venir al món per anunciar i fer realitat la salvació de tot home i de tots els homes, Jesús mostra un especial afecte a aquells que estan ferits en el cos i en l'esperit: els pobres, els pecadors, els endimoniats, els malalts, els marginats . Ell d'aquesta manera es revela metge tant de les ànimes com del cossos, el bon samarità de l’home. És el veritable Salvador: Jesús salva, Jesús cura, Jesús sana. Aquesta realitat de la guarició dels malalts per Crist, ens convida a reflexionar sobre el significat i el valor de la malaltia. En això ens hi reclama el Dia Mundial del Malalt, que celebrarem el proper dimecres 11 de febrer, festa de la Benaventurada Mare de Déu de Lourdes. Beneeixo les iniciatives preparades per a aquesta jornada, especialment la Vetlla que se celebrarà a Roma a la tarda del 10 de febrer. Recordem també el president del Pontifici Consell per a la Pastoral de la Salut, Mons. Zygmunt Zimowski, que està molt malalt a Polònia. Una pregària per ell, per la seva salut, perquè ha estat ell a preparar aquesta jornada i amb el seu sofriment, ens acompanya en aquesta jornada. Una pregària per Mons. Zimowski. L'obra salvadora de Crist no s’exhaureix amb la seva persona i en el temps de la seva vida terrenal; aquesta continua a través de l'Església, sagrament de l'amor i de la tendresa de Déu per als homes. Enviant a missió els seus deixebles, Jesús els hi confereix un doble mandat: anunciar l'Evangeli de la salvació i curar els malalts (cf. Mt 10,7-8). Fidel a aquest ensenyament, l'Església sempre ha considerat l'atenció als malats, part integral de la seva missió. "Els pobres i els que pateixen sempre els tindreu amb vosaltres", adverteix Jesús (cf. Mt 26,11), i l'Església els troba constantment en el seu camí, considerant les persones malaltes com un camí privilegiat per trobar Crist, per acollir-lo i per servir-lo. Guarir un malalt, acollir-lo, servir-lo, és servir Crist: el malalt és la carn de Crist. Això també passa en el nostre temps, quan, tot i les moltes adquisicions de la ciència, el sofriment intern i físic de les persones planteja seriosos interrogants sobre el significat de la malaltia i del dolor i sobre el perquè de la mort. Aquestes són preguntes existencials, a les que l'acció pastoral de l'Església ha de respondre a la llum de la fe, tenint davant els ulls el Crucificat, en el qual apareix tot el misteri salvífic de Déu Pare, que per amor als homes no va plànyer el seu propi Fill (cf. Rm 8,32). Per tant, cada un de nosaltres està cridat a portar la llum de la Paraula de Déu i la força de la gràcia als que pateixen i els que els assisteixen, familiars, metges, infermeres, perquè el servei al pacient sigui realitzat amb més humanitat, amb dedicació generosa, amb amor evangèlic, amb tendresa. L'Església mare, a través de les nostres mans, acaricia el nostre patiment i cura les nostres ferides, i ho fa amb la tendresa de mare. Preguem Maria, Salut dels malalts, a fi de que cada persona malalta, pugui experimentar, gràcies a l'atenció de qui li està al costat, la potència de l'amor de Déu i el confort de la seva tendresa maternal.
Traducció: Pere Prat -Catalunya Religió
