Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 13 de maig de 2014
La Lectura del dia -ha observat el Papa Francesc- ens mostra "dos grups de persones". A la Primera Lectura "hi ha aquells que han estat dispersades degut la persecució donada després de la mort d'Esteve. Han estat dispersats amb la llavor de l'Evangeli -ha dit el Papa- i per tant escapada per tot arreu. A l' inici només parlaven als jueus; després i "de manera natural", alguns d'ells que havien anat a Antioquia, començaren a parlar als grecs. I així, lentament -aquesta és la reflexió del Papa- "van obrir les portes als grecs, als pagans". Arribada la noticia a Jerusalem -ha recordat- Bernabé va ser enviat a Antioquia per fer una visita d'inspecció. I tots -ha constatat- restaven contents, perquè una gran multitud es va unir al Senyor.
Aquestes persones -ha subratllat Francesc- van dir d'anar primer als jueus, després als grecs, al pagans, En absolut! No! Es van deixar portar per l'Esperit Sant! Van ser dòcils a l'Esperit Sant. I després -ha continuat- una cosa esdevé a una altre i van acabar obrint les portes a tots: als pagans, que per la seva mentalitat eren impurs, van obrir la porta a tots. Aquest -ha reafirmat- és el primer grup de persones, aquelles que són dòcils a l'Esperit Sant. Altres vegades -ha continuat- l'Esperit Sant ens empeny a fer "coses fortes": com va empènyer Felip a anar a batejar a un etíop; com va empènyer Pere a batejar a Corneli.
Altres vegades, l'Esperit Sant ens porta suaument i la virtut es deixa porta per l'Esperit Sant, no se li resisteix, ésser dòcil a l'Esperit Sant. I l'Esperit obre sempre en l'Església, actua sempre en la nostra vida. Algú de vosaltres podrà dir-me: però mai l'he vist! Però, posa atenció a allò que succeeix, quina cosa et ve a la ment, què et ve al cor. Coses bones? És l'Esperit qui et convida a anar per aquell camí. Ell vol docilitat! Docilitat a l'Esperit Sant.
El segon grup de persones que ens presenta la Lectura és aquell dels intel•lectuals, ells s'acos-ten a Jesús al Temple: Jesús, -ha assenyalat el Papa- ha tingut sempre problemes amb aquests, "perquè no acabaven d'entendre: giraven sobre les mateixes coses, perquè creien que la religió era una cosa que sorgia del cap, de la Llei." Per ells, era necessari l'acompliment i res més". No s'imaginaven que existís l'Esperit. Interrogaven a Jesús "volien discutir. Tot estava en el cap, tot era intel•lecte. En aquesta gent -ha subratllat- no hi ha cor, no hi ha l'amor i la bellesa, ni l'harmonia". És gent que principalment vol explicacions.
I tu li dónes les explicacions i ells, no convençuts, tornen amb una altre pregunta. I així giren i giren... com han girat al voltant de Jesús tota la vida, fins al moment que van prendre'l i matar-lo! Aquest no obren el cor a l'Esperit Sant! Creuen que també les coses de Déu es poden comprendre només amb el cap, amb les idees, amb les idees pròpies. Són orgullosos. Creuen saber-ho tot. I allò que no entra per l' intel•ligència no és verdader. Ja pots ressuscitar un mort davant d'ells, que no creuran!
Jesús, -ha posat en evidència- va més enllà i diu una "cosa fortíssima": vosaltres no creieu perquè no sou de les meves ovelles! Vosaltres no creieu perquè no sou del Poble d'Israel. Estàs fora del poble. Pertanys a l'aristocràcia de l' intel•lecte. Aquesta actitud, ha advertit tanca el cor. Ells han negat al seu poble."
Aquestes persones s'havien desfet del poble de Déu i per aquest motiu no podien creure. La fe és un do de Déu. Però la fe esdevé si tu ets al seu poble. Si tu ets -ha afegit- en l'Església. si tu ets ajudat pels Sagraments, pels germans, per assemblea. Si tu creus que aquesta Església es el Poble de Déu. Aquestes persones si estaven fora, no creien en el Poble de Déu, creien només en les seves coses i així havien construït un sistema de manaments que espantaven a les persones: espantaven a les persones i no les deixaven entrar en l'Església, en el poble. No podien creure. Aquest és el pecat de resistir-se a l'Esperit Sant.
Dos grups de persones -ha retornat el Papa- aquelles dolces, de la gent dolça, humil, oberta a l'Esperit Sant, i aquell altre "orgullós, suficient, superb, allunyats del poble, aristòcrata de l'in-tel•lecte, que ha tancar la porta i es resisteix a l'Esperit. I no és només obstinat -ha dit- a més a més: té el cor dur". I això és més perillós! Guardar-se d'aquest grup de persones, ha estat la seva crida. Demanem al Senyor la gràcia de la docilitat a l'Esperit per anar endavant en la vida, ésser creatius, ser alegres, perquè les altres persones no són felices. I quan hi ha tanta serietat -ha afirmat- no és l'Esperit de Déu. Demanem, doncs, la gràcia de la docilitat i que l'Esperit Sant ens ajudi a defensar-nos d'aquest altre grup captiu de la suficiència, del l'orgull, de la supèrbia, del tancament del cor a l'Esperit Sant.
Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió
