(Marta Nin/CR) El viatge de Benet XVI a Santiago i Barcelona és el divuitè fora d’Itàlia en els seus cinc anys de pontificat. El 2010 és l’any en què el papa ha viatjat més cops fora del territori italià: cinc vegades comptant el proper dels dies 6 i 7 de novembre. Sense considerar el primer any de pontificat, que només el va dur a Colònia per a la Jornada Mundial de la Joventut, va ser el 2007 l’any que Benet XVI va viatjar menys a l’estranger, per desplaçar-se només en dues ocasions. Es diu sovint que és un pontífex menys viatger que Joan Pau II, però oblidem també sovint que va pujar al soli de Pere amb vint anys més a les espatlles que el seu predecessor. Qui coneix de prop la dinàmica dels viatges papals és conscient del ritme intens i l’esgotament que aquests provoquen. I no només al pontífex. Els mateixos periodistes que l’acompanyen mostren sovint més senyals de cansament que el propi Benet XVI.
Els viatges d’aquest papa solen ser curts, però el de Santiago i Barcelona ho és especialment. En cada viatge el papa sol haver-hi alguns moments constants: la trobada amb les autoritats en un palau civil, una celebració amb els bisbes del país i/o amb el clergat i els religiosos i religioses, una trobada amb alguna realitat social de caritat cristiana, un moment amb els joves i, depenent del context religiós del país, una trobada ecumènica o interreligiosa. En el cas de comunitats cristianes sacsejades per l’escàndol dels abusos, també s’inclou un encontre amb víctimes, però se n’informa només a posteriori. Pel que fa a Barcelona, tanmateix, la dinàmica del viatge és totalment diferent per la curta durada. La trobada amb les autoritats s’ha considerat “informal” per al Vaticà, tal com va dir recentment el seu portaveu, Federico Lombardi. A banda de la consagració de la Sagrada Família, i havent de triar un moment per a la tarda del dia 7, el papa ha preferit dedicar la seva atenció a la caritat, per remarcar que aquest és el veritable tret distintiu dels cristians.
Si bé es tracta de la primera dedicació d’una església que fa Benet XVI, cal tenir en compte que ja a Sydney havia fet una cerimònia semblant, la de la consacració de l’altar de la catedral de St. Mary. És, per tant, possible que per a l’acte de la Sagrada Família el papa recuperi algun concepte d’aquella homilia, encara que en aquell cas els fidels presents eren només bisbes, seminaristes i novicis i novícies i el to de les homilies i discursos de Benet XVI varia en funció del públic a qui estan destinats. A Barcelona, els presents tindran un caràcter més heterogeni i l’homilia, doncs, estarà pensada per a aquest context. Caldrà tenir en compte també altres cerimònies que el papa ha presidit en alguns viatges, com ara la de la catedral de St. Patrick a Nova York o la de Nôtre-Dame a París, en les quals ha posat en relleu el temple com a senyal de la presència de Déu entre els homes.
A Barcelona ens podem esperar que emergeixin alguns punts claus del magisteri de Benet XVI. Si el papa va decidir incloure aquest viatge en una agenda ja força plena, és ben bé per la seva voluntat de donar projecció a la intuïció gaudiniana de la unió entre el cel i la terra. Una unió que té com a motor la recerca de la Bellesa. En aquest sentit, no es pot oblidar el seu Discurs als Artistes a la capella Sixtina. Com també caldrà tenir en compte -pel fet de dedicar un temple a la Sagrada Família de Natzaret- el que ja va dir a la Trobada Mundial de Famílies de València l’any 2006 sobre la centralitat de la família per a la societat.
