La segona edició del Festival de Cinema Budista s’inaugura aquest dimecres 23 d’octubre als cinemes Verdi amb la projecció del documental ‘EL GRAN 14è: Tenzin Gyatso, el 14è Dalai Lama segons les seves pròpies paraules’ de la directora Rosemary Rawcliffe. Durant el matí de dimecres s’ha fet la prestació amb el director de cinema Donagh Coleman i la directora Rosemary Rawcliffe, juntament amb l’arquitecta Benedetta Tagliabue.
Durant la presentació, Rawcliffe ha parlat sobre el seu documental sobre la vida del Dalai Lama, narrat per ell mateix des del seu exili a Dharamsala, Índia. Una autobiografia que incorpora converses íntimes, imatges i filmacions inèdites procedents de la seva col·lecció privada.
El film inaugural ha portat més de 7 anys de feina: “Ha estat un gran treball d’investigació i recuperació de materials del Dalai Lama”. De fet, Rawcliffe ha explicat que totes aquestes imatges inèdites es van trobar gràcies a creure en un rumor. “Un dia li vaig preguntar al Dalai Lama si era veritat el rumor de la seva capsa amb vídeos antics, l'endemà em van portar un baül ple amb aquestes filmacions”. A partir d’aquí va ser quan va confeccionar el film amb imatges com el Dalai Lama fent un pícnic a la muntanya, la primera vegada que ell va arribar a l'Índia, entre d’altres.
La filmografia de Rawcliffe és més extensa. Va conèixer a Dalai Lama gràcies a les seves dues pel·lícules sobre les dones al Tibet. En una d’elles relata la mare del Dalai Lama i com l’arquetip de la “gran mare” conviu amb la religió budista. La segona aprofita aquest arquetip de mare, però en acció. Parla de les tres generacions de dones budistes i de la creació d’un moviment de no-violència i resistència.
Per la seva banda, Donagh Coleman ha parlat del seu film Tukdam, between worlds (Tukdam, entre mons), que també es projectarà en aquesta segona edició. “El film és un viatge a través de la vida i la mort”, descriu Coleman. Aquesta pel·lícula documental explora un fenomen que difumina la vida i la mort a un nivell sense precedents. En la pràctica que els budistes tibetans anomenen tukdam, meditadors avançats moren de forma conscient i controlada durant la meditació. Per Coleman el film és “la investigació del diàleg entre la ciència i el coneixement de la mort budista”. La idea no és la confrontació d’aquests dos pensaments sinó trobar els punts comuns i veure’ls plasmats.
En la tertúlia, Coleman i Rawcliffe han coincidit que el Dalai Lama està a favor que es gravi aquesta religió per donar-la a conèixer. “La meva feina li servia a ell perquè pogués mostrar el budisme”, resumeix la directora del ‘EL GRAN 14è’.
Segona edició del Festival de Cinema Budista de Catalunya
El II FCBC exhibirà vuit pel·lícules seleccionades sobre temes que travessen totes les tradicions budistes, com la reencarnació, el bard, el sofriment, la neurociència, les reflexions sobre la vida i la mort, i la vida monàstica mitjançant situacions sovint llunyanes a la nostra cultura. El Festival, organitzat per La Coordinadora Catalana d’Entitats Budistes (CCEB) i la Fundació Dharma-Gaia (FDG) del 23 al 27 d’octubre de 2024, és l’únic amb aquesta temàtica en tot l’Estat espanyol.
Des de l’organització es convida al públic, especialment als no budistes, a realitzar un ‘viatge’ a cultures, filosofies i coneixements als quals normalment no tenen accés o ho tenen de manera esbiaixada. A més, també pretén aprofundir en els temes tractats a través dels col·loquis que tindran lloc després de les projeccions com ara: Què hi ha desprès de la mort? Per què val la pena viure? La salut mental; és possible enterrar les armes?. I també, es tractaran temes com el trànsit entre la mort i el més enllà, la sororitat en un monestir de dones i les converses intimes amb el Dalai Lama.
