CATALONIA SACRA Seguim el nostre viatge de la sèrie Patrimoni a la Fresca i ens situem a Lleida. Visitem l’església de Sant Llorenç de Lleida, i concretament ens fixem en el seu retaule.
El retaule de Santa Llúcia, ubicat a l’absis de la nau de Santa Bàrbara, a l'església de Sant Llorenç de Lleida, és una de les mostres més reeixides de l’Escola de Lleida i, concretament, de l’entorn artístic de Bartomeu de Rubió.
És l’exemple de retaule dedicat a narrar la vida de santes i sants que tant èxit va tenir al llarg dels segles XIV i XV, com a mirall pedagògic i catequètic i com a instrument mitjancer entre el fidel i la divinitat.
La seva ubicació no és l’original; sabem per documentació històrica que es va realitzar per ornar l’altar de la capella privada dedicada a Santa Llúcia i fundada per la família Montsuar a la nau occidental. Va ser enderrocada al segle XVIII al construir-se la capella del Sant Crist Trobat, un espai monumental que va modificar la planta del temple, i que va desaparèixer durant els fets bèl·lics del 1936.
El retaule de Santa Llúcia va ocupar diferents indrets dins l’església i es va instal·lar al seu lloc actual, a l’absis de la nau col·lateral de l’evangeli, dita també de Santa Bàrbara, el 1942, durant l’arranjament del temple després de la Guerra Civil.
El retaule s’organitza amb vuit compartiments narratius, quatre a cada costat i separats per un fris horitzontal i per muntants verticals, i presidits per la figura de cos sencer de Santa Llúcia, que ostenta amb una mà la palma del martiri i amb l’altra suporta el seu atribut habitual, una safata amb dos ulls.
La lectura iconogràfica va d’esquerra a dreta i de dalt a baix. La síntesi de la vida de la Santa de Siracusa s’inicia amb la l’escena de la seva visita i de la seva mare malalta a la tomba de Santa Àgueda. Segueix la narració amb el viatge de retorn a casa, a Siracusa, on es veu la protagonista i la seva mare vestides amb amplis capells i muntades en sengles cavalls i acompanyades per membres del seguici.
A l’escena següent es representa Llúcia repartint els seus béns als pobres. La narració continua amb l’escena de la presentació de la Santa, envoltada de soldats vestits amb cascs i cotes de malla, davant del Cònsol Pascasi, que li reclama la seva fortuna.
Al registre inferior, també començant per l’esquerra, es representa el martiri de Llúcia. En el primer compartiment, la santa, dempeus i davant la mirada atenta de Pascasi, és lligada amb una corda per un soldat per, inútilment, ser arrossegada pels bous, que es veuen representats en segon pla; ja en el compartiment veí, també envoltada dels soldats, la verge, agenollada i en actitud d’oració, és untada amb resina i pega escalfada en dues grans olles. Acaba la narració amb les escenes de la comunió de la santa, acompanyada de clergues tonsurats, i del seu enterrament.
L’emblemàtic retaule de Santa Llúcia de l’església de Sant Llorenç de Lleida es converteix en una de les aportacions més genuïnes de la plàstica gòtica lleidatana del tercer terç del segle XIV i en un dels exemples més reeixits del capítol més singular de l’art gòtic català: l’Escola de Lleida.
(Text: Montserrat Macià i Gou)
