CATALONIA SACRA La nostra sèrie d’estiu Patrimoni a la Fresca ens porta avui a Palau-solità, al Vallès Occidental, per visitar una de les esglésies més antigues del bisbat de Terrassa, i dins una de les obres mestres, el retaule major.
El 14 de novembre de 1122 sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona, va consagrar la seva església parroquial. L’any 1506 un incendi destruí bona part del temple parroquial de Palau-solità. Calgué doncs proveïr-se d’un nou retaule, el major, dedicat a Santa Maria. Un retaule que permetés recordar als feligresos els principals episodis de la vida de la Mare de Déu.
El conjunt pictòric està format per taules d'artistes diferents, d'estil desigual, però de cronologia propera. Les escenes dels carrers tenen coherència iconogràfica. Sabem que quatre de les escenes –l’adoració dels pastors, l’Epifania, l’Ascensió i la Pentecosta- foren pintades per un artista valencià anònim, que anomenem amb diferents noms com ara el “Mestre d’Artés” o el “Mestre de Borbotó”. Les altres escenes foren pintades per deixebles seus, segurament.
El retaule, tot i haver viatjat a París durant la nostra Guerra Civil, arriba als nostres dies amb tota la veritat del seu origen, mereixent de ben segur un major reconeixement.
El conjunt és completat amb el Calvari, l'Anunciació i la Resurrecció, d'autoria diferent a l'anterior. Es troben situades a la part superior dels carrers laterals i el Calvari a l'espina. El banc presenta dues escenes de la Passió (el petó de Judes i camí del Calvari). Té un sagrari amb Crist i, als extrems, les imatges de Sant Pere i Sant Pau.
