CATALONIA SACRA La nostra sèrie d’estiu Patrimoni a la Fresca fa parada avui a Ripoll per visitar el monestir de Santa Maria, i concretament admirar la portalada. La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII i substitueix la primitiva porta del temple. És una gran estructura rectangular adossada al mur realitzada en pedra de gres local i treballada en relleu amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics.
Es tracta d’una obra única. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic, concebut molt probablement dintre la pròpia comunitat de benedictins ripollesos.
La portalada s'organitza en set registres o franges horitzontals esculpides: de baix a dalt, són tres a banda i banda dels brancals de la porta, tres més a costat i costat del desenvolupament de les arquivoltes i un darrer, a manera d'àtic, continu d'un extrem a l'altre i capçat per una cornisa. A més, també són esculpits els laterals del conjunt i, al mig, els brancals i l'arc de la porta central, així com les columnes, intercolumnis i arquivoltes que l'expandeixen cap enfora.
El pla general de la portalada reposa sobre un sòcol de quaranta centímetres d'alçada, esculpit amb uns cercles en baix relleu que contenen escenes molt deteriorades. Al damunt hi ha un registre de vuitanta centímetres, presidit per un lleó a cada banda, esculpit en alt relleu. Al damunt, entre el registre dels lleons i el nivell d'imposta dels arcs de la porta, hi ha un tercer registre de cent vint centímetres d'alçada, organitzat amb cinc arcades a cada banda de la porta. A l'esquerra l'arcada central l'ocupa una figura en baix relleu del rei David i músics que l'acompanyen a les altres quatre. A la dreta, començant per l'arcada esquerra, el primer dels cinc personatges és Déu, que dona la llei al següent, Moisès. Les tres figures restants, que representen un guerrer, un bisbe i un altre personatge laic, són d'identificació dubtosa.
Seguint cap amunt, passada la imposta, hi ha dos registres de la mateixa alçada, uns vuitanta centímetres cadascun. La seva iconografia és potser la més interessant del conjunt: els de l'esquerra tenen escenes del llibre bíblic dels Reis, amb les històries de David i Salomó; els de la dreta, històries del llibre de l'Èxode, que explica com el poble d'Israel va fugir d'Egipte i va arribar a la terra promesa sota el guiatge de Moisès
Els dos darrers registres, d'uns vuitanta centímetres el primer i gairebé noranta el segon, constitueixen un conjunt iconogràfic propi de molts escenaris escultòrics o pictòrics del romànic: una visió del Cel o, potser també, de la fi dels temps. A dalt de tot, al mig, sobre la clau de la porta, presideix el conjunt la Majestat de Déu assegut al tron, amb barba (que havia estat daurada, segons les darreres anàlisis). A banda i banda, al mateix nivell i al de sota, hi ha els quatre Vivents que assisteixen el tron de Déu: l'àliga i l'home, el brau i el lleó alats que representen els evangelistes Joan, Mateu, Lluc i Marc. La resta dels dos registres superiors està ocupada per figures d'apòstols i profetes i pels vint-i-quatre ancians amb copes i instruments musicals que, segons l'Apocalipsi, aclamen Déu assegut al tron, tots amb la mirada dirigida a Crist.
(Text: Marc Sureda i Jubany)
