Catalonia Sacra Continuem el nostre viatge pel Patrimoni a la Fresca i visitem avui Santa Maria de Terrassa, una de les tres esglésies que conformen l'actual complex de la seu d'Ègara, per conèixer les pintures de Tomàs Becket.
A l'absidiola de la banda dreta del creuer s'hi conserven, en molt bon estat, unes pintures murals que representen amb realisme una escena contemporània de l’època en que foren pintades: el martiri de Tomàs Becket.
Tomàs Becket va ser un eclesiàstic anglès nascut l’any 1118. Després d’estudiar en diversos centres d’Europa i essent ja canonge agustinià, va ocupar diversos càrrecs de l’Església fins que Enric II d’Anglaterra, en ascendir al tron, el va nomenar canceller del regne i el va proposar per arquebisbe de Canterbury. Elevat a la seu episcopal els conflictes amb el rei –que volia controlar l’Església- van anar en augment fins que per una insinuació d’aquest, el 29 de desembre de 1170 uns cortesans el van assassinar a cops d’espasa prop de l’altar en una celebració litúrgica.
El càrrec que ostentava Becket i el lloc on fou comès feren que el crim tingués un gran ressò. Tres anys després el Papa va canonitzar sant Tomàs Becket i el seu culte es va estendre arreu. Les pintures de Terrassa, fetes cap el 1180, només 10 anys després de la mort del sant, o poc temps més tard, són un testimoni excepcional de la ràpida difusió de la seva veneració.
Les pintures ocupen tota l’absidiola i hi predomina el vermell intens en contrast amb els blancs. La meitat superior del mur de l’absidiola, des de les cortines fins a l’arrencament del quart d’esfera del sostre, és ocupada per tres grans escenes de la vida del sant. A l'esquerra hi trobem a Becket discutint agrament amb tres cortesans del rei que volen controlar l’Església i un dels quals posa la mà a l’espasa. Al centre hi ha l’escena principal: Tomàs, al mig, deixa caure el bàcul i doblega el cap, abatut per un violentíssim cop d’espasa que li fa caure la mitra episcopal i li obre la part superior del crani. En la darrera escena s’hi presenten dos personatges que amb posat planyívol enterren el cos del sant mentre dos àngels sostenen els extrems d’un llençol sobre el qual s’emporten al cel l’ànima de Tomàs Becket.
La volta de l'absidiola està ocupada per Crist, assegut en majestat, enmig de les estrelles i voltat per una aura de glòria que posant un llibre sobre els seus caps, beneeix dos personatges drets que el flanquegen reverentment. El de la seva dreta és sant Tomàs Becket. Sobre la personalitat de l’altre s’han formulat diverses hipòtesis, cap de definitiva.
Es desconeix l’autor de les pintures, però per les seves semblances es poden atribuir al mestre que cap el 1187 va fer el frontal de l’altar d’Espinelves que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Anàlisis fetes recentment del pigments pictòrics semblen corroborar-ho, perquè el verd, per exemple, es van obtenir deixant actuar sal sobre coure, tal com feia el pintor d’Espinelves.
(Text: Joan Rosàs i Reverté)
