CATALONIA SACRA El viatge d’estiu pel Patrimoni a la Fresca ens porta fins a Tàrrega, per visitar la seva parròquia i descobrir les pintures murals de l’Alba. Quan l’any 1672 el vell campanar romànic de la parròquia de Tàrrega va caure sobre el temple, malmetent-ho tot, els targarins van decidir construir un nou edifici i en van encarregar el projecte a un dels millors arquitectes catalans del moment: fra Josep de la Concepció.
L’arquitecte carmelità va dissenyar una construcció clàssica pròpia de l’època, centrada per una sola nau de grans dimensions, a la que s’obren, entre unes pilastres monumentals, quatre capelles laterals a cada costat construïdes entre els contraforts. Després de les quatre capelles n’hi ha una de més gran a cada banda, ocupant tota l’alçada del temple formant un creuer, al centre del qual s’alça una gran cúpula, i a continuació hi ha el presbiteri, tancat per una capçalera plana. Les voltes de la nau central són de canó amb llunetes. El resultat és un gran temple de planta de creu llatina. Alterant el projecte de fra Josep la cúpula es va alçar sobre un tambor amb nou finestrals que donen lluminositat al temple.
Acabada la guerra es referen les voltes de la nau central i es dotà el presbiteri d’un gran baldaquí neoclàssic, una cobertura honorífica sobre quatre columnes, que aixopluga la imatge de la patrona: la Mare de Déu de l’Alba.
A partir dels anys 60 Jaume Minguell i Miret, fill d’un pintor decorador, feu algunes pintures murals al temple parroquial de Tàrrega. Concretament en tres capelles laterals. Però la seva intervenció més important fou a la capella dels Dolors, que cobrí totalment amb escenes expressionistes de colors vius ben delimitats pel dibuix de les figures. Josep Minguell i Cardenyes, fill de Jaume Minguell, entre el 2004 i el 2011 va decorar al fresc els espais principals de l’església de Tàrrega. Va cobrir de pintures tota la volta de la nau central i les parets i les voltes dels dos costat del creuer, amb un programa iconogràfic i decoratiu ambiciós.
L’estil de les pintures és figuratiu, simbòlic i totalment contemporani, però inspirat en la mentalitat pictòrica barroca on, per sobre del detall, destaca una composició escenogràfica basada en grans masses de color i en els contrastos de la llum. Cal espectacularitat perquè la immensa superfície de 800 metres quadrats de pintura situada a més de 20 metres d’alçada no esdevingui un aiguabarreig anodí de petites taques de detalls i colors.
(Text: Joan Rosàs i Reverté)
