CATALONIA SACRA La sèrie d’estiu Patrimoni a la Fresca viatja avui fins al Camp de Tarragona, per visitar el gòtic destacat. Pocs arquebisbats catalans concentren una unitat entre els seus arxiprestats com el de Tarragona. Passant dels límits eclesiàstics als històrics o administratius entrem cap al Camp de Tarragona. Un terreny que s’amaga darrere la marca turística de la Costa Daurada, que més enllà de la costa, limita un espai on el gòtic juga un paper destacat.
Gabriel Ferrater, en un qüestionari, responia a l’elecció d’un paisatge amb “una estrecha faja costera: lomas ásperas cayendo en una llanura de tres leguas de áncho como máximo, y el mar”. No cal ser un gran estudiós del reusenc o un destacat geògraf per saber que parlem del Camp de Tarragona. Farcit, aquest terreny, de capelles, ermites, santuaris, monestirs i catedrals gòtiques. Sumant una cosa i l’altra, no hi ha cap més camí, d’anar cap al gòtic daurat.
Per organitzar-nos el millor, com en altres viatges que hem fet fins ara, començarem des de la muntanya cap a la mar, així aprofitem la inèrcia i anem baixant. Així, la Conca de Barberà ens marcarà la frontera per dalt, i el Mediterrani per baix. Al mateix sac, d’aquestes esglésies gòtiques de la Conca, podem posar-hi Santa Maria de Santa Coloma de Queralt, Sant Miquel i Santa Maria la Major de Montblanc. Tres esglésies amb elements comuns -també, amb les seves singularitats- que ens serveixen d’aperitiu per arribar a Poblet.
El gran cenobi cistercenc esdevé una de les mostres patrimonials més cimeres del Camp de Tarragona, Catalunya i Europa. L’únic monestir català inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco és el millor espai per conèixer el nostre passat. Travessant la porta de Prades, la Daurada i la Reial anem conscienciant de la importància d’aquelles pedres, que s’acaba reafirmant al mig del panteó reial o veien algun dels oficis de la comunitat, tot al mateix espai de l’església.
Ja cap a la plana del Camp, passant pel coll de l’Illa o l’estret de la Riba -podem triar- ens crida l’atenció el campanar més alt del país, el de Sant Joan de Valls amb els seus 74 metres. La gran nau gòtica de l’església vallenca acull, sota les seves voltes de creueria, alguns dels elements més flamants vinculats a la identitat i tradició vallenca, com poden ser la talla gòtica de la Mare de Déu de la Candela o el bust reliquiari de Santa Úrsula.
Des de l’Alt Camp, el Francolí ens acompanyaria vers el mar, però val la pena desviar-se i anar direcció a la capital del Camp o del Baix Camp: Reus. De la mateixa manera que Montblanc conserva la denominació de plebà pel rector de Santa Maria la Major, la ciutat de Reus conserva el títol de prioral per a la seva església parroquial més antiga: l’església prioral de Sant Pere de Reus. Un bon exemple de gòtic tardà executat al llarg del segle XVI -amb campanar inclòs-.
Tot i centrar-nos en el gòtic, Reus, també ens presenta un bon exemple de construcció neogòtica dins del patrimoni religiós de la ciutat. La parròquia de Sant Joan Baptista de Reus, inacabada com també molts temples gòtics, és obra de l’arquitecte municipal i reusenc Pere Caselles i Tarrats.
Una passejada pel Camp o arquebisbat de Tarragona ha d’acabar prop de mar. Així, de pet cap a la capital, arribem a Tarragona. El Cap i Casal de la Hispània Tarraconense, és a dir la capital original del país, seu de la mitra i Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes, on Santa Tecla juga un paper important.
Malgrat iniciar-se al segle XII, la catedral de Tarragona és un dels millors exemples de temple gòtic del país -comparable amb la Seu Vella de Lleida, contemporània de la tarragonina- amb planta basilical de creu llatina amb tres naus i creuer, amb tres absis esglaonats. Aixecada sobre el perfil de la ciutat, a la Part Alta, pot ser reconeguda pel cimbori, pel campanar o les dues puntes tallades de la façana inacabada.
Per una persona tarragonitzada, com servidor de vostès, i vinculat a la casa, acaba esdevenint una dificultat recomanar algun element patrimonial o artístic per dedicar més o menys temps. Però ja que poden, al claustre -en un dels seus capitells- busquin el gat i les rates, segur que la seva imaginació pot arribar al mateix nivell que la veu popular!
Per acabar, només voldria recordar-los que al Sud, a la Catalunya Nova, podran gaudir d’aquells tres moviments d’aixecada del cap cap al cel: amb els castells, mirar l’hora del campanar -el de Valls, recordin, el més alt del país i aixecar un calçot, ben sucat de salsa calçot, abans d’entrar-lo directe al cos!
(Text: Damià Amorós i Albareda)
