CATALONIA SACRA La nostra sèrie d’estiu Patrimoni a la Fresca proposa avui una ruta patrimonial, la de l’Alt Pirineu i Aran on el romànic pren una importància cabdal. En pocs llocs de món trobem una concentració més alta, per quilòmetre quadrat, de temples romànics com les que podem descobrir a les valls del Pirineu.
Un conjunt d’ermites, capelles, santuaris, esglésies, col·legiates, monestirs i catedrals únic al planeta, lligades pels seus campanars i els cims més alts del país. Fet, comprovat empíricament, que ens afavoreix amb unes temperatures agradables -alguns dies fredes i tot- per visitar-les al llarg de les caloroses jornades d’estiu.
Qualsevol ruta, viatge o pelegrinatge que vulgui recórrer algunes de les millors esglésies romàniques de Catalunya passarà, peti qui peti, per diverses valls del Pirineu. Una bona porta d’entrada, a la serralada i al país, és començar per Santa Maria d’Urgell, l’única catedral íntegrament romànica de Catalunya i un dels millors exemples, en la seva tipologia, de temples d’aquest temps i estil a Europa.
Potser en contraposició, a la magnificència d’una catedral romànica, mereix aturar-nos en un dels temples més petits d’aquest recorregut: Sant Víctor de Saurí. Anar-hi i entrar per la seva petita porta és transportar-nos a un altre món. A l’univers oníric i sensorial del pintor Santi Moix. Qui decorà les parets del temple com els antics mestres. Potser d’aquí a 1000 anys, retrobada l’obra de Moix, coneixerem al Mestre de Saurí.
Tot i això, des de la seu mitrada i coprincipal d’Urgell, sense seguir una relació estrictament geogràfica sinó més una fixació formal i tipològica del romànic que s’escampa per aquelles terres, podem arribar als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Pere del Burgal -cenobi amb un paper destacat a la novel·la Jo Confeso de Jaume Cabré- o Santa Maria de Gerri de la Sal. Tres establiments benedictins vertebradors de la presència cristiana i humana a les seves corresponents valls. Supervivents petris de les convulses anades i vingudes de la història d’aquestes terres.
Organitzant-nos per valls, com s’ha fet sempre, intentarem presentar els propers temples en forma de tour de les valls. Fen la sortida neutralitzada a les Valls d’Àneu. Pujant pel port de la Bonaigua per accedir a la Vall d’Aran. Finalitzant la volta, a la Vall de Boí. On, òbviament, destaca el conjunt d’esglésies inscrites a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
L’església de Sant Joan d’Isil, terme municipal d’Alt Àneu, esdevé una de les millors mostres del romànic pirinenc al mateix temps que portal d’entrada a aquesta ruta per les tres valls. La presència de les aigües, a tocar de l’absis, del Noguera Pallaresa, el cementiri i les notables mostres d’escultura incorporades a la façana, portada, mènsules i capitells del temple, la converteix en un dels exemples més interessants del romànic de les Valls d’Àneu.
Superat el port de la Bonaigua, connectant el Pallars Sobirà amb la Vall d’Aran, la baixada ens condueix, primer, a l’església de Sant Andreu de Salardú. Un bon exemple de la superposició d’estils i arts, des dels elements preromànics, romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssic. Un magma per on sobresurt la talla del Crist de Salardú.
Molt semblant, per aquest magmatisme històric de la superposició d’estils, el temple de l’Assumpció de Bossost. Val la pena, en aquesta església, aturar-se i resseguir amb la mirada els timpans, capitells i elements decoratius de les seves portalades.
Agafant la carretera N-230, i més tard la L-500, passem de la Vall d’Aran a l’Alta Ribagorça, directes a la Vall de Boí, la seu del romànic universal. Amb una diversitat de temples per visitar en destaquen només tres, de les 10: Sant Climent de Taüll, Sant Joan de Boí i Santa Eulàlia d’Erill la Vall. Veritables mostres d’un art que vertebrà, i encara ara ho fa, Europa, Catalunya i sobretot, el Pirineu.
Text: Damià Amorós i Albareda
