El Papa en el G7: "La intel·ligència artificial no és objectiva ni neutral"

Vatican News El papa Francesc ha pronunciat aquest divendres el seu discurs durant la sessió conjunta de la cimera del G7 a Borgo Egnazia, Apulia, al sud d'Itàlia, centrat en les oportunitats i els riscos de la intel·ligència artificial. En la seva al·locució, ha demanat adoptar una "sana política" per al bé comú. És el primer Papa que participa en una cimera dels "Grans de la Terra".

L'arribada a Apulia

Donant la benvinguda al Pontífex estava la Presidenta del Consell de Ministres de la República Italiana, Giorgia Meloni. Amb ella hi ha hagut una encaixada i algunes bromes: "Encara vius", ha dit Meloni. "Som dos", ha contestat Francesc. I Meloni ha continuat: "Serà un dia llarg però bell". Junts, en un cotxe de golf, s'han dirigit a la residència privada on han començat les quatre primeres trobades bilaterals amb Kristalina Georgieva, directora general del Fons Monetari Internacional, i el president ucraïnès Zelensky, el President francès, Emmanuel Macron, i el Primer Ministre canadenc Justin Trudeau. A les 14.00 hores, el Papa Francesc s'ha traslladat a la Sala Sorra, on es va alternar per encaixar la mà de tots els asseguts a la taula circular.

Urgeix replantejar-se el desenvolupament i l'ús d'"armes autònomes letals"

Assegut a la taula amb els líders mundials, el Papa ha compartit les seves reflexions sobre la Intel·ligència Artificial, tema al qual ja havia dedicat el seu Missatge per a la 58a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials. Davant els homes i dones amb importants càrrecs en la presa de decisions, el Bisbe de Roma s'ha referit a les oportunitats d'aquesta eina, però també ha alertat sobre els seus riscos i efectes sobre el futur de la humanitat. La seva mirada s'ha fixat sobretot en aquesta guerra amb les seves "peces" cada vegada més unificades.

El potencial humà

El Papa ha aclarit com no hi ha prejudicis sobre el progrés científic i tecnològic, sinó por a una deriva: "La ciència i la tecnologia són, per tant, producte extraordinari del potencial creatiu que posseïm els éssers humans", ha manifestat Bergoglio. Un "instrument extremadament poderós", ha subratllat Francesc, i ha explicat que aquest instrument és emprat en nombroses àrees de l'activitat humana: de la medicina al món laboral, de la cultura a l'àmbit de la comunicació, de l'educació a la política. "I és lícit suposar, llavors, ha assegurat, que el seu ús influirà cada vegada més en el nostre mode de viure, en les nostres relacions socials i en el futur, fins i tot en la manera en què concebem la nostra identitat com a éssers humans".

L'ésser humà ha de prendre la decisió

Així, d'una banda, entusiasmen les possibilitats que ofereix la IA; per una altra, generen temor per les conseqüències que presagien. Per a Francesc, cal distingir bé entre una màquina que "pot, en algunes formes i amb aquests nous mitjans, triar per mitjà d'algoritmes" i, per tant, "una elecció tècnica entre diverses possibilitats". "L'ésser humà, en canvi, no sols tria, sinó que en el seu cor és capaç de decidir", ha matisat el Papa.

"Enfront dels prodigis de les màquines, que semblen saber triar de manera independent, hem de tenir ben clar que a l'ésser humà li correspon sempre la decisió, fins i tot amb els tons dramàtics i urgents amb què a vegades aquesta es presenta en la nostra vida".

La dignitat humana en risc

L'advertiment de Bergoglio ha estat contundent: "Condemnaríem a la humanitat a un futur sense esperança si llevéssim a les persones la capacitat de decidir per si mateixes i per les seves vides, condemnant-les a dependre de les eleccions de les màquines.

Necessitem garantir i protegir un espai de control significatiu de l'ésser humà sobre el procés d'elecció utilitzat pels programes d'intel·ligència artificial. Està en joc la mateixa dignitat humana".

Revolució cognitiva-industrial

En definitiva, no estem parlant només de progrés científic, sinó que ens enfrontem a "una autèntica revolució cognitiva-industrial, que -ha mantingut el Papa Francesc- contribuirà a la creació d'un nou sistema social caracteritzat per complexes transformacions d'època".

"La intel·ligència artificial podria permetre una democratització de l'accés en saber, el progrés exponencial de la recerca científica, la possibilitat de delegar a les màquines els treballs feixucs; però, al mateix temps, podria portar amb si una major inequitat entre nacions avançades i nacions en vies de desenvolupament, entre classes socials dominants i classes socials oprimides, posant així en perill la possibilitat d'una "cultura de la trobada" i afavorint una "cultura del descarte".

Ètica i "algorètica"

A continuació, el Papa ha esmentat favorablement la signatura de la "Crida de Roma" per l'Ètica de la IA i el suport a aquesta forma de moderació ètica dels algoritmes condensada en el neologisme "algorètic".

"Si ens costa definir un sol conjunt de valors globals, podem trobar principis compartits amb els quals afrontar i disminuir eventuals dilemes i conflictes de la vida".

Pot funcionar el món sense política?

Entre els diversos riscos, el Papa tem també el d'un paradigma tecnocràtic. És precisament aquí, ha dit, on l'"acció política" es fa "urgent". Política... per a molts avui "una mala paraula" que recorda "errors", "corrupció", "ineficiència d'alguns polítics" a la qual s'afegeixen "estratègies que busquen afeblir-la, substituir-la amb l'economia o dominar-la amb alguna ideologia". No obstant això, "pot funcionar el món sense política? Pot haver-hi un camí eficaç cap a la fraternitat universal i la pau social sense una bona política?", es pregunta el Papa. "No! La política serveix!", és la resposta. "Sempre existeix la temptació d'uniformitzar-ho tot", ha afegit de manera espontània.

Després, ha recomanat "una famosa novel·la de principis del segle XX", El Senyor del Món, el llibre de Richard Hugh Benson ja citat diverses vegades en el passat: "Una novel·la anglesa que mostra el futur sense política, un futur uniformador. És bo llegir-la, és interessant".

La urgència de la implementació d'una "sana política"

Finalment, davant els escenaris descrits, el Sant Pare ha emfatitzat la urgència d'una "sana política" que ens faci mirar el nostre futur amb esperança i confiança. En efecte, "hi ha coses que han de canviar amb redefinicions fonamentals i transformacions importants" i "només una sana política podria obrir el camí, implicant els més diversos sectors i sabers", assegura el Papa.

"D'aquesta manera", afegeix, "una economia integrada en un projecte polític, social, cultural i popular que busqui el bé comú pot "obrir camí a oportunitats diferents, que no impliquen detenir la creativitat humana i el seu somni de progrés, sinó orientar aquesta energia amb llits nous".