Nova concentració de dones creients per reclamar “ser protagonistes a l'Església”

Alcem la Veu El pròxim diumenge 3 de març a les 12 hores, Alcem la Veu, el col·lectiu de dones creients i feministes de Catalunya, tornarà a concentrar-se davant de la Catedral de Barcelona per demostrar que "prenen la iniciativa en la construcció d’una Església més fraterna". El col·lectiu vol reclamar deixar de ser "espectadores" i ser "protagonistes" i asseguren que "no ens conformem amb els rols que la religió ens ha assignat".

Sota el lema 'Ja no ens alimenten molles, compartim el pa sencer', a l’acte, Alcem la Veu farà una crida a viure ja com a comunitat d’iguals amb la metàfora del pa compartit per mans de dones. "Tenir cura de l’alimentació de la família, de la comunitat, ha estat sempre una tasca assumida per les dones i, per tant, també se’n poden encarregar quan es tracta de compartir l’aliment espiritual", assegura el col·lectiu.

Una veu que arriba al Vaticà

Durant el 2022 i 2023, dones de tot el món van organitzar un sínode paral·lel al del Vaticà, sota el paraigua del Catholic Women’s Council (CWC). En aquest sínode, les dones van demanar “una Església pobra que torni a Jesús i a l'Evangeli, i on les dones actuïn en plena igualtat i sense cap discriminació per raó de sexe o d'orientació sexual”. També, “han urgit a la reforma dels òrgans de participació perquè de consultius passin a ser decisoris i una necessària renovació de la teologia, a través de la incorporació de la teologia feminista”.

El mes d'octubre passat, una representació d’Alcem la Veu i la Revuelta, va viatjar fins a Roma i amb altres dones del CWC, procedents dels cinc continents, es van reunir amb tres de les 81 dones participants per primera vegada a la història amb veu i vot en un Sínode. La religiosa japonesa Filo Hirota, la germana iraquiana Carolina Jarjis i Helena Jeppesen-Spuler, laica delegada de Suïssa van compartir les seves experiències com a dones i van dialogar amb les participants sobre equitat, lideratge i ministeri de les dones i sobre la necessitat de posar fi a la violència contra les dones a l'Església.

En aquest sentit, el col·lectiu reivindica la importància de les seves mobilitzacions. "En poc temps a l’Església s’han vist canvis importants com ara la fita històrica de dones votant per primer cop en un sínode", diuen. De fet, el lema d’Alcem la Veu de fa dos anys, 'Les dones a l’Església amb veu i vot', va resultar premonitori.

A més, també s'ha el papa Francesc reunir-se amb dones, nomenar-les en càrrecs de responsabilitat al més alt nivell a l’estructura eclesial, demanar-ne la desmasculinització i fins i tot convocar tres dones i una bisba protestant a participar en el Consell de Cardenals. Amb tot, encara es troben a l’inici d’un camí que serà llarg perquè "la cultura masclista a l’església té una tradició de segles".

Contra els abusos dins i fora de l’Església

Davant els abusos, Alcem la Veu i la Revuelta, ha jugat un paper actiu de condemna i denúncia contra aquestes agressions a dones adultes d’Església que, a més, han estat relegades, silenciades, invisibilitzades i qüestionades.

Com cada any, el passat 25 de novembre, dia de l’erradicació de la violència contra les dones, Alcem la Veu va tornar a convocar una pregària a l'Església de Santa Anna de Barcelona i després es va afegir a la manifestació feminista general.

Una presència a tot l'Estat

Aquesta marea feminista que va néixer el 2020, pren el nom Alcem la Veu als territoris de parla catalana; i a moltes altres ciutats el moviment es diu Revuelta de Mujeres en la Iglesia. Els actes reivindicatius d’Alcem la Veu i de la Revuelta de Mujeres es duran a terme a 25 ciutats de tot l’Estat: Alacant, Badajoz, Barcelona, Bilbo, Burgos, Cabra, Ciutadella, Còrdova, Donosti-Sant Sebastià, Granada, Huelva, Las Palmas de Gran Canaria, Logronyo, Madrid, Màlaga, Oviedo, Pamplona, Salamanca, Santander, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València, Vitòria-Gasteiz, Vigo i Saragossa.

En un procés imparable, el 2020 van ser presents a 5 ciutats, el 2022 ja eren 19 i el 2024 ja en son 25. Referents les unes de les altres asseguren que “experimenten un alè comú i els fruits que produeix la intel·ligència col·lectiva i la sororitat”, respectant les seves idiosincràsies i aprenent mútuament. "Les dones feministes creients compartim la nostra experiència de fe en Jesús, el seu projecte de vida i el nostre compromís amb l'Església i el món per cridar, fins que la igualtat es faci costum a l'Església", reclamen. La coordinació estatal vol visibilitzar també la diversitat de moviments, llengües i característiques pròpies de cada col·lectiu creient. Per això es proposa una coordinació entre iguals que comparteix projectes i recursos, més que un moviment piramidal que dicta directrius.