Bisbat de Lleida El proper diumenge 16 de juny s’inaugurarà i es beneirà la restauració de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral de Lleida, amb la celebració d’una eucaristia presidida pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez, i concelebrada pel monjo de Montserrat, rector del santuari i director de la Confraria de Montserrat, Joan M. Mayol. Aquest matí s’ha presentat el resultat dels treballs de restauració duts a terme al llarg del mes de maig, que encara continuaran en els propers dies per culminar del tot la tasca.
L’altar de la Patrona, va ser inaugurat el 28 de setembre de 1955. Gairebé 70 anys després, la Confraria va endegar la seva restauració per reparar alguns desperfectes detectats en la policromia de l’altar, per eliminar la brutícia acumulada pel pas dels anys, així com pels corcs que s’havien localitzat en algunes parts de la fusta.
La restauració s’ha tirat endavant a través d’una campanya entre els confrares i devots de la Moreneta, institucions i ciutadans a fi i efecte de recaptar els diners necessaris per fer front al pressupost de la restauració, de poc més de 22.000 euros. Els restauradors, José A. Ferrer i Lluís Capdevila, han explicat la seva satisfacció pel resultat de l’obra: “Hem trobat la capella en millor estat del que semblava, tot i que ha calgut actuar en algunes parts del retaule amb desperfectes a la fusta. Tot i que no estava massa afectada pels corcs, hi havia moltíssima brutícia acumulada, ocasionada especialment pel fum dels ciris que l’havien ennegrit i que impedia veure la seva policromia original”.
Tots dos restauradors han hagut de treballar amb una gran bastida a causa de les grans dimensions de l’altar, de 10 metres d’alçada. D’estil neoclàssic, segons projecte de l’arquitecte Lluís Domènech, està tot ell tallat amb fusta de pi pel tallista lleidatà Ramon Borràs Vilaplana i daurat per l’artesà Llucià Oliva. Així mateix el cambril acull la talla de la Mare de Déu de Montserrat, de l’escultor Josep M. Camps i Arnau, amb plafons d’estil modernista decorats per Vilaró i Valls, amb unes pintures murals de Josep Obiols de l’any 1960.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.