Glòria Barrete -CR Dia de dol per a les esglésies anglicanes d’Anglaterra i Escòcia per la mort de la reina Elisabet II aquest dijous 8 de setembre. De dol perquè ha mort la Governadora Suprema de l’Església d’Anglaterra i Escòcia, títol que ostentava fins ahir la monarca d’Anglaterra. Parlem amb la reverenda de l’església anglicana Saint George de Barcelona, Deborah Chapman, que ens relata com per a ella i tota la seva comunitat ha marxat “un dels puntals de la societat i el món, una roca”.
“Tots sentim aquesta mort perquè ella representava la fermesa i l’acompliment del deure que Déu li havia atorgat”, recorda Chapman. La fe per a Elisabet II, explica Chapman, era una part important de la seva vida, “era una persona molt cristiana i sempre feia esment a com d’important es prenia el deure que Déu li havia encomenat”.
Canvis en l'ofici de diumenge
Aquest dol del qual la reverenda parla es traduirà en efectes pràctics en l’ofici del diumenge a la parròquia. S’han canviat les lectures bíbliques i es cantaran uns altres himnes diferents als habituals. “Serà una celebració de la vida de la reina i per recordar-la”.
També, qui ho vulgui, podrà escriure en el llibre de condolences que han posat, junt a una imatge de la reina, i veuran que els colors de la litúrgia canvien, “del verd que tocaria ara hem passat al violeta”. Una celebració, remarca Chapman, “de la seva fe cristiana que ha estat una força per a tots els anglicans i per a tots els cristians”.
Una comunitat internacional
En el cas de la parròquia de Chapman, la seva és una comunitat internacional, amb presència de moltes minories representades provinents de trenta països diferents, no només d’Anglaterra. El seu cas és un exemple, ja que malgrat ser ara britànica, Deborah Chapman prové dels Estats Units.
Va viure la seva infantesa a Llatinoamerica on tenia molts amics britànics. De nena ja tenia la presència de la reina a la seva vida. “El meu millor amic era britànic i escocès, i tenia fotos de la reina a casa seva”.
Quan Chapman va anar a estudiar Teologia a Londres, i va conèixer el seu marit, es va fer britànica. “Sempre la reina ha estat present a la nostra vida”.
Recorda encara haver celebrat els vint-i-cinc anys de regnat de la reina i fa poc els seus setanta de regnat. “Una figura, la de la reina, molt present, i algú que sempre ha estat model de referència a la vida per a nosaltres”.
