Dijous Sant. Cicle A
Barcelona, 13 d’abril de 2017
Què és l’Eucaristia?
L’Eucaristia és la taula a la que poden asseure’s tots els homes i dones del món sencer.
És una taula ampla, amplíssima, en la que, per voluntat de Déu, tots hi tenim cabuda.
Justament, per això, no tenim cap dret a celebrar l’Eucaristia
-si som excloents i elitistes
-si fem distinció i accepció de les persones
-si som racistes
-si excloem els que no pensen o no parlen com nosaltres o no són del color de la nostra pell.
Una comunitat racista, una comunitat fanàtica i excloent--- no celebra realment l’Eucaristia.
Doncs, què fa?
El que fa és una comèdia, una burla, una farsa, un engany. Aquí només hi hauria orgull, menyspreu i prepotència, però no Jesucrist germà i Salvador.
L’Eucaristia és la gran taula familiar a la que s’asseuen Jesús amb els pobres i pecadors, especialment amb els pobres i pecadors.
No podem excloure de l’Eucaristia els pecadors perquè tots ho som i tots la necessitem.
En canvi, els que es tenen per purs, nets i sants, els fariseus i perfectes -- no la necessiten.
La comunió real amb Jesús sagrament i proïsme ens purifica i ens redreça.
Siguem més concrets:
No hem d’excloure de les nostres Eucaristies
-els divorciats
-els capellans secularitzats
-els drogoaddictes
-les prostitutes
-els lladres, etc.
A l’Eucaristia hem de sentir-nos i acceptar-nos com el que realment som davant de Déu Pare i Mare
-som fills pròdigs
-som publicans
-som Magdalenes
-som Zaqueus
-som el Bon Lladre i el Mal Lladre...
A tos aquests i a totes aquestes els hi va obrir i els hi obre la seva taula universal el Senyor i Salvador del món sencer.
No els la tanquem pas nosaltres exercint de creients o d’eclesiàstics
-mesquins
-escarransits
-inquisidors
-excloents
Siguem oberts i generosos, acollidors i comprensius com ho és Déu.
Realment ho som?
Realment ens hi esforcem?
Mireu: aquest món té arreglo, té remei, té salvació si hi ha persones que es neguen a fer de senyors i dominadors dels altres i accepten anar per la vida com a servidors de tots, començant pels més pobres i desesperançats.
Josep Llunell
