El Museu de Montserrat ha inaugurat oficialment aquest divendres l’exposició “Montserrat, mil anys d’art i història” que s’emmarca en la celebració del Mil·lenari i vol ser una de les grans atraccions presents a l’Abadia de Montserrat durant la celebració.
En l’acte d’inauguració, que ha estat presentat per la periodista Eli Carnicer, hi ha pres part el comissari de l’exposició, Marc Sureda, i el director del Museu i monjo de Montserrat, Xavier Caballé, qui en una conversa a tres bandes han estat els encarregats d’explicar els objectius de l’exposició i quines en són els seus elements més destacats.
Entre aquests hi destaquen principalment dos elements. La primera és una rèplica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat vestida amb un dels dos vestits que encara se li conserven, un fet que no es mostrava de cara al públic des de principis del segle XX amb l’esclat de la Guerra Civil.
En segon lloc, també s’hi exposa el Llibre Vermell de Montserrat, un còdex que data del 1399 i és considerat com un dels exemples físics més importants per entendre, no només la història del monestir de Montserrat, sinó també la música medieval espanyola i europea.
Per altra banda l’exposició també inclou dos elements que s’han mogut específicament per l’ocasió i que esdevenen una mostra de l’art present a l’abadia. Presidint l’accés a l’exposició hi trobem dues escultures dedicades a les figures de Sant Benet i de l’Abat Oliba, que vetllen el tro de la Sala Capitular del monestir. Finalment, un altre element present és una còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels” de Juan Andrés Ricci, monjo de Montserrat, que va fer per al monestir de Sant Millán de la Cogolla. El quadre original es troba al Museo del Prado de Madrid i la còpia que s’exposa n’és coetània, feta per un monjo de Montserrat del qual se’n desconeix el nom.
La inauguració també ha estat acompanyada per dues peces musicals a càrrec de tres cantants de l’Scola Canthorum que han interpretat la “Stella splendens”, una peça del Llibre Vermell de Montserrat, i el “Sonet del Goig i la Lloança”, amb poesia d'Antoni Sàbat i música d'Odiló Mª Planàs.
Abans de finalitzar, l’abat de Montserrat, Manel Gasch, ha dedicat unes paraules a tots els assistents a mode de tancament d’aquest acte on ha volgut fer èmfasi en la voluntat de l'Abadia "d'explicar-se més". "Continuem pensant que massa persones han après només els tòpics de Montserrat, que alguns ni tan sols coneixen parts essencials del santuari i del monestir, començant per la seva mateixa existència".
El Mil·lenari, ha afirmat, "vol ser una finestra oberta per la qual es pugui veure millor què hi ha dins de Montserrat”. Una feina que es vol fer d’una manera polièdrica, "perquè molts són els costats que té aquest lloc sant, moltes són les sensibilitats i les persones que el visiten, i molts poden ser els mitjans que emprarem per comunicar-nos".
L’acte ha comptat amb més d’un centenar d’assistents que han pujat a Montserrat per poder conèixer de primera mà les novetats que inclou el museu en aquesta exposició que des d’avui ja es podrà visitar i estarà oberta fins al 8 de desembre del 2025, data prevista del tancament de les celebracions del Mil·lenari.
L’exposició “Montserrat, mil anys d’art i d’història”
“Montserrat, mil anys d’art i d’història” és l’exposició que acollirà el Museu de Montserrat en el marc de la celebració dels mil anys d’història que celebrarà l’Abadia de Montserrat l’any 2025.
En aquest sentit el Mil·lenari esdevé una oportunitat per tal que el Museu de Montserrat ofereixi una finestra única per conèixer i entendre la història de l'abadia com mai s'havia exposat abans, convertint aquesta exposició en la més ambiciosa mai realitzada per aquesta institució. Una oportunitat també amb la qual el museu consolida la seva missió d'explicar i ensenyar, a través de l'art, l'abadia de Montserrat.
El monestir de Montserrat ha viscut una llarga història que, des de la seva ubicació privilegiada, l’ha dut a ser un santuari d’una gran popularitat i a desenvolupar-se com un focus cultural rellevant. Un fet que li ha permès superar una destrucció gairebé total i a esdevenir un punt de referència cultural i artística per al país.
A través de totes aquestes circumstàncies, en les que mai no ha deixat de ser una comunitat de fe que ha perseverat fidelment sota la regla de sant Benet, és des d’on es vol mostrar aquesta exposició que representa una història mil·lenària. Una història on les obres d’art conservades al monestir prenen la veu per explicar amb el seu testimoni aquesta història.
A banda de posar en valor aquest primer mil·lenari del monestir, també persegueix un doble objectiu.
Per un costat, l’exposició vol servir per explicar, de forma majoritàriament visual, el passat, present i el futur del Monestir de Montserrat a través d’alguns dels objectes físics que han configurat el monestir durant tota la seva història, de manera que aquests elements esdevinguin un fil conductor de la mateixa exposició i que serveixin per fer pedagogia del món cristià i monàstic.
Per l’altre, l'exposició també vol obrir una oportunitat per a tots els visitants i pelegrins la possibilitat de conèixer peces artístiques, objectes del monestir i elements litúrgics que habitualment no són accessibles per al públic general ja que normalment es troben situades en la part menys pública del recinte.
Les obres destacades de l’exposició
En el marc de l’exposició “Montserrat, mil anys d’art i d’història” s’hi ha volgut exposar alguns elements que no es troben habitualment a l’abast dels visitants.
Entre aquests hi trobem el Llibre Vermell de Montserrat, les escultures de l’Abat Oliba i Sant Benet que ocupen un espai destacat en la Sala Capitular del Monestir, una rèplica de la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat vestida i el quadre “Sant Benet amb dos àngels” còpia d’un quadre de Juan Andrés de Ricci, feta per un seu alumne.
Llibre Vermell de Montserrat
Aquest còdex, de l'any 1399, és considerat un exemplar molt notable sortit de l'escriptori de Montserrat. Realitzat amb pergamí, escrit amb cal·ligrafia gòtica i adornat amb miniatures, tracta temes de gran varietat: una explicació de miracles de la Mare de Déu, un breu tractat de confessió, un tractat sobre l'Univers i una col·lecció de sermons i privilegis relacionats amb el monestir són algunes de les qüestions que recull.
La part més coneguda del Llibre Vermell és el cançoner montserratí, de les pàgines 21v.-27 a més a més de les danses, que fan d'aquest còdex un testimoni únic de la dansa religiosa a l'Europa de finals del segle XIV. La seva coberta roja, realitzada durant el XIX, és la que confereix el nom a aquest còdex.
El Llibre Vermell va sorgir quan, per la necessitat d'ordenar les expressions musicals, tant piadoses com festives, de la multitud, es va crear un repertori de cants populars adequats al lloc.
Les cançons del Llibre Vermell adapten la música popular dels trobadors, però els textos són poemes de lloança a la Mare de Déu, d'acord amb l'ambient que els monjos volien per al monestir. Els Goigs, els primers coneguts en català i que cantaven els escolans, eren acompanyats d'instruments, mentre els pelegrins responien després de cada estrofa. Entre altres títols, es troben "O Virgo Splendens i Stella splendens in monte" en llatí, i "Imperaytriz de la ciutat joiosa" en occità. El cançoner conclou amb un cant sobre la mort, il·lustrat amb una miniatura d'un cos en un sepulcre.
Actualment és considerat com un dels exemples físics més importants per entendre, no només la història del monestir de Montserrat, sinó també la música medieval espanyola i europea. El llibre no s’exposava al públic des del 1995.
Rèplica de la imatge de la Mare de Déu amb la seva vestició
Per primera vegada des de pràcticament cent anys, es mostra la vestició d'una rèplica de la imatge de la Mare de Déu Montserrat, que permetrà als visitants viure de primera mà la visió dels pelegrins que fa més d'un segle pujaven a l’abadia.
El joc de vestits, primordialment de color morat i amb ornamentació daurada i pedres incrustades, s’adapta a la forma de l’escultura, i va ser donat pel Comte de Vinchant de Milfort. En paral·lel, la imatge vesteix una corona que es va pagar per subscripció popular a la ciutat de Barcelona. Això es deu a que durant el Trienni Liberal la Mare de Déu es va portar a Barcelona, i un cop acabat aquest període, el 1823, es va creure necessari comprar una corona per retornar-la a Montserrat amb el respecte i l’esplendor que mereixia. Per aquest motiu, la corona llueix un escut de Barcelona a la part posterior.
La Mare de Déu de Montserrat, va estar vestida i coronada fins a la Guerra Civil, on, per la necessitat d’haver d’amagar-la, es va desvestir. La tradició de vestir les imatges de la Mare de Déu es remunta a l’època medieval i moderna, com un acte de devoció, respecte i esplendor vers la Mare de Déu.
Escultures de l’Abat Oliba i Sant Benet de la Sala Capitular
Uns altres elements remarcables de l'exposició són les escultura de l'Abat Oliba i Sant Benet, que presideixen l'entrada de la sala d'exposicions.
Aquestes dues figures de fusta, obre de Margarida Sans Jordi es van realitzar entre l'any 1939 i l'any 1940.
Les peces, d'un metre setanta aproximadament, han sigut traslladades específicament per "Montserrat, mil anys d'història i art", des de la sala capitular del Monestir, d'on han sortit per primera vegada d'ençà que van ser col·locades originalment.
Còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels”
Finalment, trobem una còpia del quadre “Sant Benet amb dos àngels” de Juan Andrés Ricci, monjo de Montserrat, que va fer per al monestir de Sant Millán de la Cogolla. El quadre original es troba al Museo del Prado de Madrid i la còpia que s’exposa n’és coetània, feta per un monjo de Montserrat del qual se’n desconeix el nom.
La peça data del segle XVII, empra la tècnica d’oli sobre tela i té unes dimensions de 163,6 centímetres d’amplada i 245,5 d’alçada.
El mes de juny es va iniciar un treball de restauració en què es van reparar els estrips de la tela i es van fer tasques de neteja general del quadre i el marc, a càrrec de la restauradora Olga Iñigo. Fins avui dia, no hi havia registrat cap altre treball de restauració de la pintura.
