L’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona (ISCRG) ha iniciat un cicle de conferències que abordarà tres esdeveniments eclesials que tenen lloc durant aquest curs: el Jubileu, els 1.700 anys del Concili de Nicea i el Mil·lenari de Montserrat. La primera de les sessions va tenir lloc al Seminari diocesà, i va anar a càrrec de Jordi Reixach, arxiprest de Girona i Salt i professor de Moral social de l’ISCRG, sota el títol "Camins d’Esperança... signes per viure el Jubileu del 2025".
Caràcter social del Jubileu
Reixach va assenyalar el cíclic caràcter social dels anys jubilars, com el de 1925, després del primer conflicte mundial; el de 1949, després del segon, i el del 2000, i que posen l’accent, precisament, en l’esperança, "en un intent de reflectir un moment de la història del món i l’Església".
En la butlla de convocatòria, el papa Francesc "intenta capgirar la direcció certes tendències al pessimisme apocalíptic i, alhora, vol fer un pas més en posar l’esperança en el centre de l’actuació dels cristians". "L’esperança està en el moll de l’os de la humanitat", apuntà el conferenciant, tot recordant que no s’ha de confondre l’esperança amb l’optimisme. "L’esperança cristiana ens ve de l’arbre de la creu", va remarcar.
Obrir camins d’esperança
Tres són aquests camins: primer, considerar que aquest és un moment en què hem de prendre consciència que portem l’esperança dins nostre. El segon, el deure d’actuar com a Església, per a corregir els defectes propis i dels propis membres. I tercer, tenir present quina mena de relacions ha d’establir avui l’Església amb el món que l’envolta.
Discernir els signes dels temps
La darrera part de la conferència es va centrar en la "necessitat d’estar atents als signes dels temps, als signes d’esperança: promoure la pau, transmetre vida, preocupació pels joves, la dignitat dels emigrants, la solitud dels ancians, situacions pobresa...". Reixach va reconèixer que "ens ha tocat viure uns temps difícils, però l’Església pot continuar promovent l’esperança en tota la família humana".
Com a epíleg, va posar l’exemple següent: "L’esperança és com una flor d’ametller, un arbre resistent. La seva floració, malgrat ser de les primeres i patir inclemències, culminarà en un fruit important".
