GiroNins -la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona- i el Capítol de la catedral de Girona presenten les novetats de l’edició d’enguany d’El Cant de la Sibil·la. D’una banda, es recupera la tradició d’engalanar la nau amb neules de paper, una tradició perduda a la ciutat de Girona, però que havia tingut molta força durant segles arreu de les comarques gironines. De l’altra, l’estrena d’una glosa sobre la tornada d’El Cant de la Sibil·la que el compositor gironí Miquel Sunyer i Bover ha escrit per a l’ocasió per encàrrec de la Capella Polifònica de Girona, que l’estrenarà acompanyada per la Cobla de Ministrers de Girona.
Dues funcions per al públic i una funció per a les escoles
Per donar resposta a la gran afluència de públic es faran dues representacions d’El Cant de la Sibil·la. Tindran lloc el 23 de desembre, a les cinc i a les set de la tarda, amb la participació de GiroNins, La Jove, la Capella Polifònica de Girona, la Cobla de Ministrers de Girona i l’organista Pau Riuró, tots sota la direcció de Martí Ferrer i Bosch. L’accés a les funcions és gratuït, però caldrà reservar invitació a la web de la Catedral per controlar l’aforament i garantir que tothom pugui gaudir de la representació.
Tal com es va fer l’any passat, i per introduir els més joves a aquesta tradició, es farà una representació per a escolars, el 17 de desembre, a dos quarts d’onze. Les escoles que vulguin assistir-hi ja poden formalitzar la inscripció al web de GiroNins.
Els nens i nenes que assisteixin a aquestes representacions participaran en el procés d’ornament de la catedral de Girona amb les tradicionals neules de paper.
Les neules, la gran novetat d’enguany
La posada en escena d’El cant de la Sibil·la a la catedral de Girona, ja de per si impressionant, tindrà enguany una novetat important. La nau estarà ornamentada amb neules fetes per nens i nenes de les comarques gironines que penjaran del sostre.
La tradició d’engalanar les llars per les grans festes es remunta a temps immemorials. Abans que arribessin els llums, les garlandes, les boles i altres tradicions foranes, per Nadal les llars i també els temples dels Països Catalans s’ornamentaven amb neules. Primer, fetes amb farina i sucre i cuites amb neulers, com el que il·lustra aquesta fitxa, i a partir del segle XIV, de farina i sucre o de paper. Les neules es penjaven amb heures o fils als temples i a les llars per anunciar el Nadal.
Les neules de paper es poden dibuixar o retallar amb figures geomètriques o representant escenes de Nadal. Hi ha veritables artistes especialistes que treballen tot l’any per fer les neules més boniques del món.
Als centres que ho demanin per correu electrònic (patrimoni@catedraldegirona.cat), se’ls enviarà el material perquè els alumnes facin les neules de paper. Les famílies que vulguin fer neules a casa també podran passar a recollir el material a la botiga de la catedral de Girona (De dilluns a divendres de 10 a 16:30h) o a la Llibreria Diocesana (plaça del Vi, 2 de dilluns a divendres de 10 a 14 i dimarts i dijous de 16 a 19h) o es poden descarregar el material i trobar les instruccions al web de GiroNins. Un cop fetes, podran deixar les neules a un dels dos establiments (abans del dia 15 de desembre). Totes les neules que es recullin serviran per ornamentar la nau per a la representació d’El Cant de la Sibil·la.
Després del Cant de la Sibil·la, tothom canta nadales
Com ja és tradició, després d’El Cant de la Sibil·la la Capella Polifònica de Girona, els GiroNins i enguany també La Jove (la secció jove de nova creació) cantaran nadales tradicionals catalanes tot convidant el públic a cantar una estrofa de cadascuna. Les nadales que cantaran, acompanyades per Pau Riuró a l’orgue, han estat escrites expressament per a aquesta ocasió pel compositor tortosí Josep Ollé i Sabaté.
El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona
L’any 2021, els GiroNins (la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona) vam recuperar el Cant de la Sibil·la segons la lletra i la música consignades a l’Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis, imprès el 1550. Tal com es feia a l’època, és un infant (un cantaire de GiroNins) qui encarna el paper de la Sibil·la.
El Cant de la Sibil·la era un dels moments més esperats de la nit de Nadal des de temps antics i arreu de la Mediterrània. Primer en llatí i després en les diferents llengües vernacles, aquesta representació, protagonitzada per un nen cantor anunciant la fi del món, es va anar transmetent de generació en generació de forma oral. A cada localitat la música i el text van anar evolucionant i enriquint-se. Es conserven algunes transcripcions de l’època d’aquells cants, a vegades només de la lletra; d’altres, de la lletra i de la música.
Amb el concili de Trento (1563) el Cant de la Sibil·la va desaparèixer de la litúrgia i la seva posada en escena es prohibí o es perdé. Només en alguns temples de Mallorca i de l’Alguer (Sardenya, Itàlia) la Sibil·la va continuar entonant el seu cant cada nit de Nadal fins als nostres dies.
Ja al segle XX, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat a diferents ciutats i viles dels Països Catalans. La declaració del Cant de la Sibil·la de Mallorca com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la Unesco (Nairobi, 2010) va representar un punt d’inflexió per a la recuperació d’aquesta representació nadalenca, a vegades amb un nen o una nena fent el paper de la Sibil·la, i d’altres, amb una cantant adulta, a voltes professional.
