Hildegarda de Bingen ha estat i és una figura històrica que al llarg dels segles ha suscitat un interès que va més enllà de la mística i l’espiritualitat. La Fundació Joan Maragall inicia aquest dia 2 d’octubre un taller de lectura dedicat a explorar l’obra de l’abadessa de Bingen. El taller, que consistirà en una sessió mensual des d’aquest octubre fins al març del 2025, anirà a càrrec de Georgina Rabassó, doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona , Investigadora del Seminari Filosofia i Gènere d’ADHUC i autora, entre altres obres, de L’univers vivent d’Hildegarda de Bingen. Perspectives filosòfiques, guanyadora del Premi Rafael Patxot i Jubert de l’Institut d’Estudis Catalans el 2018. Hem pogut parlar amb Georgina Rabassó per saber una mica més sobre aquest taller de lectura i la figura d’Hildegarda de Bingen:
Pel que fa al taller, quines seran les dinàmiques que se seguiran a l’hora de tractar el contingut?
Cada sessió s’emmarcarà en unes lectures prèvies de les quals els i les participants disposaran amb antelació. Aquests textos, acompanyats d’imatges procedents dels manuscrits d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), serviran per endinsar-nos en diversos aspectes de la vida i del pensament de l’autora. Les sessions constaran d’una introducció teòrica, seguida d’una lectura de textos clau i finalment, la part més extensa del taller, constarà d’una conversa entre els i les assistents sobre les lectures realitzades. La idea és que sigui un taller molt participatiu per reflexionar conjuntament a partir, i amb, Hildegarda.
A quin perfil de persones està destinat el taller de lectura?
S’adreça a un públic adult interessat en filosofia, mística, espiritualitat, literatura, art i música, així com en la confluència i el diàleg entre aquests sabers. Hildegarda és una autora summament polifacètica, una humanista avant la lettre, i el seu saber desplega moltes dimensions. Tota persona interessada en l’època medieval i en el pensament filosòfic femení crec que també podrà gaudir molt del taller.
Quines obres es treballaran?
Malgrat que ens centrarem en l’anomenat “tríptic visionari” d’Hildegarda de Bingen, format pels llibres Scivias (que significa Coneix els camins), Llibre dels mèrits de la vida i Llibre de les obres divines, iniciarem el taller amb lectures de textos de la seva biografia/hagiografia i del seu epistolari, i posarem les obres del tríptic en relació amb la resta de les obres del seu corpus així com amb les seves produccions més creatives com ara les miniatures dels còdexs, les seves composicions poètico-musicals i la seva “llengua desconeguda”. D’aquesta manera ens podrem fer una idea panoràmica del seu pensament i de la seva obra completa, per continuar-la llegint més endavant.
Per què, qui fou Hildegarda de Bingen?
Hildegarda és possiblement l’autora i pensadora més important de l’època medieval, és a dir, d’uns deu segles d’història occidental. Si més no, és sens dubte una de les més rellevants, per ser pionera i innovadora en diversos àmbits. Va ser magistra de la seva comunitat, a més de priora, i va fundar dos monestirs a la zona germànica de Renània-Palatinat. És l’única dona medieval de qui es coneix que va realitzar prèdiques públiques en catedrals i que va escriure un tractat sistemàtic d’exegesi. Va posar per escrit la tradició oral de medicina benedictina i és la compositora d’autoria coneguda més prolífica de l’edat mitjana. Aquestes són algunes de les seves fites. La seva vida, personalitat i el relat de les seves experiències ha fascinat els i les seves lectores durant segles. Hildegarda pensa a partir d’imatges i sons (de visualitzacions i audicions) i exposa narracions al·legòriques amb substrats filosòfics, teològics, espirituals, literaris i creatius que contenen una enorme originalitat.
Quina és la importància dins el pensament medieval?
El pensament medieval s’acostuma a dividir en dues grans corrents: el pensament monàstic i l’escolàstic. A grans trets, la teologia monàstica (basada en la fe) és una continuació de la patrística (el pensament sorgit just després de la tardoantiguitat, amb exponents com Agustí d’Hipona o Plotí) i va jugar un paper molt important fins als segles XI-XII, quan la teologia escolàstica (basada en la raó) va prendre el relleu de l’avantguarda intel·lectual del moment fins a la seva esplendor als segles XII-XIV. El pensament d’Hildegarda s’inscriu en l’àmbit monàstic al segle XII, està en diàleg amb l’escolasticisme primitiu i amb la patrística, i és sobretot un precedent clau d’allò que s’ha anomenat la teologia vernacular o de la llengua materna, en la qual s’inscriuen les pensadores i místiques dels segles XIII-XIV. En el debat sobre si el coneixement de Déu s’ha de dur a terme per mitjà de la fe o bé de la raó, aquesta tercera via es fonamenta teològicament i espiritualment en l’afirmació Deus caritas est i sosté que l’amor és el camí principal per conèixer - en la mesura del possible - i unir-se a Déu. Algunes de les seves idees, com per exemple la “força ígnia” del Llibre de les obres divines, sembla que es fa ressò de la concepció platònica de la natura de l’escola de Chartres, amb una elaboració pròpia també molt original. Hildegarda no pretenia ni volia ser filòsofa, però acaba establint un enllaç molt interessant entre sabers.
Podríem dir que la figura d’Hildegarda de Bingen va marcar un abans i un després en la història d’occident?
És difícil rastrejar la influència d’Hildegarda en particular i de les pensadores dones en general, perquè un fenomen comú que travessa la història del pensament femení és que, si bé en el seu context moltes autores són escoltades i la seva autoritat és celebrada, hi ha una manca de transmissió de la seva figura i el seu pensament a la posteritat. Sembla que finalment l’únic que queda per al futur és “Hildegarda va ser una dona, va pensar i va escriure”. Què va pensar, tant se val… Hildegarda de Bingen és una representant clau de l’eclosió de l’escriptura femenina que va tenir lloc al segle XII. Les cartes mostren la seva influència en dones (abadesses, monges, etc.) del seu temps i va assentar un precedent claríssim del què una dona era capaç de fer. La seva autoritat religiosa i espiritual va gaudir d’un gran reconeixement per tota Europa i segur que va ser, directament o indirecta, un referent per altres dones. Per a mi, aquest és l’aspecte més significatiu de com Hildegarda marca un abans i un després en la història del pensament femení.
Com ens pot parlar la seva figura avui dia?
Any rere any l’alumnat a qui he parlat a classe sobre la figura, l’obra i el pensament d’Hildegarda, ha quedat fascinat. És una autora que, per algun motiu, no passa de moda. La realitzadora alemanya Margarethe von Trotta li va dedicar la pel·lícula Visió el 2009, i crec que és una bona mostra de la seva perennitat. Crec que la dimensió més atractiva d’Hildegarda continua sent la seva personalitat carismàtica i l’enigmàtic fenomen de la visió que embolcalla el seu procés creatiu. La seva força en la fragilitat (de la malaltia), la seva decisió i perseverança per superar els obstacles tant de la vida com del fet de pensar… Avui en dia es veu Hildegarda com una “dona empoderada”, encara que és molt més ric si realment la situem en el seu context i aprenem a mirar-la com ella volia ser vista. A banda d’aquest aspecte, hi ha diverses idees que s’acosten més a la contemporaneïtat que al seu temps, com per exemple la seva concepció del cos com una creació de Déu, i com quelcom que s’ha de cuidar i protegir, fins i tot tant com de l’ànima, ja que és el seu receptacle.
El seu pensament pot tenir una vigència contemporània?
L’any 2012 vaig assistir a un congrés internacional d’estudis hildegardians que va tenir lloc a Mainz (Magúncia). El seu eix era precisament, l’actualitat del pensament d’Hildegarda i hi havia moltes aportacions en aquest sentit, tant des d’una perspectiva eclesiàstica com acadèmica. A més, hi ha un corrent popular de recuperació de la medicina tradicional que posa en pràctica les receptes i recomanacions mèdiques d’Hildegarda. Un altre aspecte interessant en aquest sentit és el vincle que s’estableix, a través de l’expressió i narració de l’experiència mística, entre Hildegarda i alguns artistes del segle XX. Personalment, no m’he ocupat d’aquesta temàtica, però sí que veig en Hildegarda un puntal de la tradició del pensament filosòfic femení que arriba fins als nostres temps.
