(Ramon Bassas - CR) No ens podem imaginar què significava la producció d’hòsties (el pa per consagrar a les misses catòliques, no el que alguns pensen) en una Catalunya prèvia a la secularització, on es combregava molt més sovint, per devoció o obligació. Les cosines-germanes de les hòsties són les neules, totes dues es vinculen gràcies als encàrrecs que s’havien fet als monestirs de les unes i de les altres.
(Ramon Bassas - CR) Parlar de religió i cuina, com fem aquest estiu, dona per molt. Un dels àmbits que no volíem deixar passar és el de la crítica gastronòmica. En Salvador Garcia-Arbós, que ens ha ajudat a triar alguns temes de la secció “Religió a la taula”, és periodista des de 1987. A El Punt Diari li van encarregar temes d’agricultura i polítiques agropecuàries, «aleshores, començava tot el tema de les marques de qualitat per potenciar el sector primari», recorda.
(Ramon Bassas - CR) Cadascú pensarà el que vulgui de la Lliga Catalana, el partit de Cambó, però ningú li pot treure el mèrit de ser la responsable del torró de Sant Jordi. ¿Voldràs dir del pastís de Sant Jordi?, em diran. No, no, ja ho dic bé; el patró de Catalunya té l’honor de donar nom a un dels postres nadalencs més exquisits de les nostres taules.
(Ramon Bassas - CR) La Sílvia Soler Torres i en Marc Pla Collado van decidir, el 2002 anar a viure a pagès amb un grup d’amics. Un dia van adquirir quatre ovelles per tenir cura dels camps, després van haver de regalar la llet que els sobrava i, com que encara els n’hi quedava molta, van acabar aprenent a fer formatges.
(Ramon Bassas - CR) Fa una mica més de tres anys, les clarisses de Reus van decidir començar a comercialitzar dolços «una iniciativa que vam portar a terme en quedar-nos sense feina durant molt de temps», explica la germana Teresa Pujal, filòloga, clarissa del Monestir de Santa Clara de Reus, presidenta de la Federació de Germanes Clarisses de Catalunya, Castelló i Menorca i responsable de l’obrador. «Per tant, no són uns dolços amb una tradició», rebla.
(Ramon Bassas - CR) Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, és un pou de ciència, com saben els lectors de Catalunya Religió, d’
(Ramon Bassas - CR) L’Agulla és una revista cristiana i d’esquerres, activa des de 1995 i que vint anys més tard es publica només en digital. Curiosament, és l’única publicació de l’univers cristià (i segurament de l’univers d’esquerres), que manté des del primer dia una secció de cuina. Segons ens diuen des de la pròpia revista, és de les que té més èxit.
(Ramon Bassas - CR) La història ve de lluny. Hem d’anar-nos-en fins al segle XII, en la fundació del Monestir de les Avellanes, al terme d’Os de Balaguer, a la Noguera. El comte d'Urgell Ermengol VII va donar unes vinyes al Monestir per elaborar el vi de missa.
