Pim Queralt -CR | En Tano era inclassificable, tenia una personalitat molt rica i complexa que ara, en aquesta breu ressenya, no podem desglossar. Ahir divendres 19 d’agost, cap al migdia, ens va deixar en Tano, en Gaietà de Casacuberta, prevere de la diòcesi de Barcelona (ordenat el 13 de juny de 1974) i sacerdot pradossià (compromís el 28 de gener 1975). Tenia 82 anys acabats de fer (nascut el 5 d’agost de 1940).
Jordi Llisterri-CR | Aquest dimarts s’ha celebrat a Sant Cugat del Vallés el funeral pel jesuïta Santiago Thió, que va morir diumenge als 84 anys. Ha estat 67 anys a la Companyia de Jesús i 50 de sacerdot, amb nombroses responsabilitats a les comunitats de Barcelona i Girona, singularment amb dedicació a la formació i la pastoral universitària i juvenil.
(Jordi Llisterri –CR) Era molt més que l’arquitecte de la Sagrada Família, però passarà a la història per haver-ne dirigit la finalització de la nau central. Jordi Bonet i Armengol s’ha mort aquest dilluns a Barcelona a l’edat de 97 anys. Va ser el continuador de les obres del temple de la Sagrada Família des del 1985 i fins al 2012, seguint el testimoni del seu pare Lluís Bonet i Galí.
(Jordi Pérez –CR) La notícia arribava de nit. Les males notícies acostumen a arribar així. Amb la foscor, de forma sorprenent, de patac... i llavors el cor s’encongeix. “Em sap greu escriure’t en aquestes hores, però ens acaben de comunicar que ens ha deixat en Miguel Àngel Martín”, deia el breu whatsapp que s’il·luminava en el mòbil. I tot seguit et comences a fer preguntes sense resposta. Què? Com? Quan? On? Per què?
(Jordi Llisterri –CR) Si hi ha alguna prova que es pot ser periodista i bona persona aquesta portava el nom de Miquel Àngel Martín. S’havia convertit en el puntal de la delegació de Mitjans de Comunicació del bisbat de Lleida i ha mort aquest divendres als 44 anys per un infart. Havia treballat als dos principals diaris de Lleida durant 16 anys, primer a La Manyana i després a El Segre. El 2016 es va incorporar a l’equip de comunicació del bisbat de Lleida.
(Montserrat Boixareu –CR) A la pregària de Laudes de diumenge 24 d’abril m’assabento que ha mort Josep Massot i Muntaner, a qui sempre vaig anomenar pare Massot des que vaig començar a treballar a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’any 2001. Ha mort l’endemà de la Festa del llibre, tal com anomenava ell aquesta data, especialment assenyalada per a autors, editors, llibreters i tots els catalans.
(CR) “Tinc feina per viure cent cinquanta anys!”, deia el pare Massot. Una expressió que descrivia la capacitat ingent de treball d’aquest monjo de Montserrat. El mallorquí Josep Massot i Muntaner ha mort aquesta matinada, amb 80 anys, l’endemà de la diada de Sant Jordi. Editor, historiador i filòleg, marxa així un savi, una figura genuïna i cabdal en la defensa de la cultura i de la llengua dels Països Catalans.
(Jordi Callejón –CR) El bisbe Francesc mai va ser un home que li agradés estar tancat al seu despatx o tancat dins d’una aula. No era ni un estratega ni un professor, era un autèntic pastor, un capellà de poble, un home amb moltes ganes de conèixer la realitat de les parròquies i d’aportar el seu granet de sorra.
