(CR) Aquest dilluns s’ha celebrat a l’Abadia de Montserrat l’enterrament del pare Marc Taxonera, mort aquest divendres als 95 anys.
En l’homilia l’abat Josep Maria Soler ha posat l’accent en l’esperança “que no defrauda”: “Per als cristians, la garantia que tot això no és una quimera, no és un sentiment sense base real, és la paraula de Jesús unida a la seva mort i a la seva resurrecció”.
(Joan Botam –CR) Durant la dècada dels setanta, el règim dictatorial que patia el país es creia encara molt fort. Els moviments de resistència, del tot pendents portes endins dels mecanismes de diàleg per créixer, projectar i actuar, no comptaven amb possibilitats de reunió. Havien de refugiar-se en locals de l’Església, parròquies i ordes i congregacions religiosos. Com a resultat, amb la creació de Comissions Obreres i del Sindicat Democràtic d’Estudiants Universitaris, arribaren a celebrar-se l’Assemblea Nacional de Catalunya i moltes altres reunions clandestines.
(Jordi Llisterri -CR) “L’omnipresent Taxonera”. Així descrivia l'escriptora Montserrat Roig el monjo de Montserrat Marc Taixonera, que ha mort aquest divendres a la matinada als 95 anys. Ommipresent per la seva alçada, però sobretot per la seva presència en la vida associativa, cultural i política catalana durant els anys 60 i 70. Va ser el pont dels abats Aureli M.
