L'estiu de la meva vida

RAMON BASSAS -CR | A mi em sembla que en Carles Freixes, director del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona des de fa encara no dos anys, és un home enamorat del Mediterrani, les seves festes i el seu llegat, que és on tira als estius. La resta de l’any es concentra a Solsona, al Museu i al Bisbat, on fa delegat de patrimoni. Vetllen “per salvaguardar i protegir el gran llegat arquitectònic i artístic d’aquest territori”, m’explica.

RAMON BASSAS -CR | Enganxo l’Anna M. Rifà ultimant el contingut d’un retir de mindfulness que prepara, com altres vegades, a Santa Elena de Solius, amb la Cristina Cama. Serà els dies 17 i 18 de setembre. “Tant en el terreny personal, com ara aquest retir i altres formacions que faig, com en el professional em dedico a acompanyar”, resumeix l’Anna M. Rifà. Professionalment, ha dissenyat i creat el programa “Escola atenta” per les escoles Vedruna de Catalunya. “A mi” –segueix– “m’omple molt acompanyar les persones en el caminar per la vida, perquè puguin trobar pau, serenitat i descobrir qui són i a què estan cridades a ser”. 

RAMON BASSAS -CR | “Soc un convers i la meva conversió va estar molt vinculada al descobriment de l’obra de Simone Weil”, em diu en Pau Matheu, doctor de Filosofia amb una tesi sobre aquesta pensadora francesa (1909-1943), de la qual ha traduït La gravetat i la gràcia, (Fragmenta). “Recentment m’han encarregat una altra petita traducció de textos de Weil, aquest cop al castellà”, m’informa.

RAMON BASSAS -CR | Aquest és un any dolç per en Jordi Roigé. Va estrenar com a director, fa poc, el documental “El Camí Ignasià”, i per la tardor s’estrenarà la pel·lícula "El Metralla", a TV3, amb en Joan i en Roger Pera, inspirada en el beat Josep Samsó. També és al capdavant de la productora Animaset Media i Comunicació, impulsada pels Missioners Claretians i Catalunya Religió. De tot això que acabo de dir en tenim molt en comú i, per tant, hem de frenar si no volem que la conversa se’ns en vagi per les branques. 

RAMON BASSAS -CR | “No et fiïs mai de la calma” recomana una coneguda cançó marinera del Maresme. La va composar el rebesavi d’en Nicolau Guanyabens, en Nico pels amics, que es deia exactament igual que ell. El rebesavi era un metge progressista i anticlerical que també composava música religiosa. I cançons com “La calma de la mar”.

RAMON BASSAS -CR | Atén la meva trucada quan la deixen tranquil·la a El Coronil, el poble on va cada estiu. Ara que els seus pares ja no hi són, es fa càrrec de la seva tieta, “així els meus cosins poden descansar una mica”, però no para amunt i avall. “Ens coneixem tots i tothom vol parlar amb mi”, em diu la Carmen Manzano. La Carmen viu a Tortosa, però va néixer en aquest poble a cinquanta quilòmetres de Sevilla, on ha tornat gairebé sempre per per vacances, com tants catalans d’origen andalús. 

RAMON BASSAS -CR | Amb la crisi de 2008 l’Albert Pujol va haver de buscar-se la vida. Treballava habitualment al ram de la construcció, com era costum a casa, “des de l'avi, que era molt bon paleta i bona persona”, diu atrafegat amb els nens. Ha començat vacances i no paren.

RAMON BASSAS -CR | No sabria dir si la tasca pastoral d’en Carles Muñiz és la més difícil de totes, però a mi m’ho sembla. Des del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, aquest prevere nascut l’any 1975 a Vilanova i la Geltrú és el delegat de Pastoral Juvenil de la diòcesi.