Coses d'Antes

No hi havia altaveus i esglésies i temples estaven plens de fidels. Per això calia poder veure i sobretot, escoltar el sacerdot quan es dirigia a l’assemblea de fidels. Avui, a Coses d'Antes, parlem de les trones, aquestes plataformes elevades proveïdes d’una escala i que situades en un lateral de les naus de les esglésies permetien que el capellà pogués veure, ser vist i sobretot, ser escoltat en predicar l’homilia o el sermó.

Per Setmana Santa, el silenci és més present que mai. I a les esglésies hi ha el costum d’emmudir les campanes des de Dijous Sant fins a la celebració de la Vetlla Pasqual. Durant aquest cicle, curt, però intens i importantíssim dins el calendari cristià, hi havia un antic instrument que tenia la funció de substituir les campanes en aquests dies de dolor i d’espera. Avui, a Coses d'Antes, parlem de la matraca de campanar.

Va haver-hi un temps que la mort era molt més present a la societat, no perquè la gent es morís més i més jove, que també, sinó perquè no s’evitava tant de parlar-ne com ara.

No en queden gaires i ben segur que els que queden sovint resten muts, arraconats o bé exposats en museus parroquials. Avui parlarem dels 'tenebraris', uns grans canelobres fets especialment per a un ofici concret, el de tenebres, oficis que tenien lloc durant la Setmana Santa.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Visitant alguns temples del nostre país, principalment els més reeixits, ens pot picar la curiositat veure a l’altar una mena d’ombrel·la de colors vistosos, groguencs i vermells, així com un petit campanar portàtil similar a una creu processional. Estem parlant del conopeu i del tintinacle. Si els veuen, sàpiguen que es troben en una basílica.

Els catalans sempre hem estat preocupats per la llengua. Patim tant pel nombre de parlants com per l’evolució qualitativa de la llengua, cada cop més pobra, estructuralment castellanitzada i excessivament estandaritzada. Una preocupació semblant fou la de mossèn Ricard Aragó i Turón, sacerdot català que va viure i treballar bona part de la seva vida sota el pseudònim d’Ivon l’Escop.

La Guerra Civil va provocar, en totes les esferes de la societat, un abans i un després i evidentment, molts canvis socials, religiosos, polítics i econòmics abans, durant i després. Dient això no dic cap novetat que ningú no sàpiga.

VÍCTOR RODRÍGUEZ –CR | Sortien quan calia, sortien quan tocava, quan dissortadament tocava i sortien tocant. La campaneta ressonava i el fanal il·luminava el camí, assabentant del pas del Viàtic cap a casa d’algú que ben aviat "donaria l’ànima a Déu".