(Joan Boronat/CatalunyaCristiana) El divendres dia 12 de novembre es va presentar al saló del tron del Palau Arquebisbal de Tarragona, ple de gom a gom, el llibre Miscel·lània Mossèn Miquel Barbarà Anglès. Aportació a la història de l’Arxidiòcesi de Tarragona entre els dos postconcilis 1969-2009. Ho va dir Mn. Joaquim Claver, el sacerdot que, per encàrrec de l’arquebisbe Mons. Jaume Pujol, ha tingut cura de l’obra: «Aquesta miscel·lània té dues significatives diferències: el gruix i l’estil.»
El volum consta de 630 pàgines i, més que una obra dedicada a un personatge, «és una aportació a la història diocesana d’aquests 40 darrers anys», va puntualitzar mossèn Claver, el qual ha coincidit, durant uns quants anys, amb Mons. Miquel Barbarà en les tasques de govern a la cúria diocesana.
El llibre és, doncs, una compilació de documents «desenterrats dels arxius personals i del buidatge del Butlletí Oficial de l’Arquebisbat, alguns d’ells ja publicats i d’altres de completament inèdits», va explicar Mn. Joaquim Claver. D’aquesta manera, el contingut inclou documentació signada per mossèn Barbarà i també d’autoria diocesana però signada per aquest sacerdot des dels càrrecs de responsabilitat que li han estat confiats, pels arquebisbes, durant tants anys de «servei i fidelitat a l’Església de Tarragona».
L’acte de la presentació de la miscel·lània va estar presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol, i va comptar amb l’assistència del cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona, el qual va tenir a mossèn Miquel Barbarà de vicari general durant els set anys de pontificat a Tarragona.
Evidentment, referir-se a la història més recent de l’arxidiòcesi tarragonina no es pot dissociar de la figura de Mons. Miquel Barbarà, que va més enllà de l’Església local per projectar-se «a l’Església catalana i universal». Mossèn Francesc Manresa, qui predicà a la primera missa celebrada per Mn. Miquel Barbarà, va ser l’encarregat de recordar els anys de seminari, amb simpàtiques anècdotes, per destacar el treball i fidelitat de Mons. Barbarà. Va concloure dient que «aquest acte és la mitra del reconeixement agraït».
Per la seva part, Mons. Miquel Barbarà, en un ampli capítol d’agraïments, va dirigir paraules de reconeixement a tantíssimes persones que amb ell han col·laborat i que també han fet possible aquest volum «que valoro com una aportació a l’arxidiòcesi, més que com una lloança personal, puix sabeu que no he estat mai partidari del culte a la personalitat i al pensament únic». En acabar el seu parlament, Mons. Miquel Barbarà va manifestar que sempre ha volgut mantenir la doble fidelitat a l’Església i al país: «M’agradaria ser d’aquests, i que en fóssim molts», va dir per acabar.
A continuació l’arquebisbe Jaume Pujol va llegir una carta d’adhesió a Mons. Miquel Barbarà tramensa pel Centre d’Estudis Pastorals de Catalunya i li va agrair públicament els sis anys de treball i col·laboració que són la mostra «del gran amor que ell té a la diòcesi». Finalment, el cardenal Lluís Martínez Sistach va posar en relleu també la figura de Mons. Barbarà, a qui qualificà de «sacerdot de cap a peus, home d’Església i fidel a Déu; home de consell, tan necessari a l’hora de prendre decisions». L’arquebisbe de Barcelona va subratllar que la història de l’arxidiòcesi de Tarragona no es podria escriure sense el nom de Mn. Miquel Barbarà.
Joan Boronat. Text publicat a Catalunya Cristiana.
