Vilanova i la Geltrú, Sabadell o Manresa són exemples de ciutats catalanes amb grups de diàleg interreligiós que són un èxit. Tres grups, de la vintena llarga de grups de diàleg que hi ha al país, que han explicat la seva dinàmica i experiència. Ho han fet en una de les taules rodones de la jornada RELIG 2024 que ha organitzat aquest dimarts al matí la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
El Grup de Diàleg Interreligiós de Vilanova i la Geltrú va néixer l'any 2017. Moussa Zinebi, del Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional ha estat l'encarregat d'explicar com a partir de petits esdeveniments puntuals es va generar la necessitat i convicció d'articular-se en Grup.
Una pregària interconfessional que es realitza a la ciutat des de fa més de deu anys pels volts de Nadal, o les portes obertes a la mesquita del municipi són alguns dels exemples que Moussa ha explicat. Aquestes trobades recurrents els van dur a crear el Grup de Diàleg Interreligiós, "com a plataforma de diàleg de la societat civil i religiosa al municipi", ha reconegut.
Un grup que està dinamitzat per Audir i que es troba una vegada al mes. També compten amb un grup de whatsapp pels seus membres. Hi participen en el grup actualment creients cristians catòlics, protestants, musulmans i de la fe bahá'í. "Estar connectats ens porta indefugiblement a conviure i compartir", ha explicat Moussa Zinebi. El passat 18 i 19 d'octubre el seu municipi va acollir la 1a edició de la Nit de Religions, "un exemple més del diàleg a la nostra ciutat".
El cas de l'Associació de Diàleg Interreligiós de Sabadell -ADIS- també s'ha explicat durant la taula rodona, moderada per la sociòloga Anna Massallé. La Mercè Biosca, membre d'ADIS, ha relatat com des dels anys seixanta i en endavant un grup de catòlics progressistes comença a sentir inquietuds per trobar-se amb altres confessions de la ciutat. "El no ignorar-se va fer que ens adonéssim de la gran pluralitat que teníem a Sabadell als anys noranta, calia obrir-se als altres", ha explicat Biosca.
La proposta sorgida pels catòlics progressistes, "allunyats de pensaments imperants com els del nacionalcatolicisme", ha remarcat, "va facilitar trucar a moltes portes". L'any 2000 es va fer la primera trobada interreligiosa a Sabadell, "que va ser tot un èxit". Es va realitzar, això sí, a la sala d'actes d'un institut, "per no ferir cap sensibilitat d'uns i altres".
Aquella trobada inicial va ser la llavor per més de vint anys de treball en diàleg interreligiós sota la idea que el diàleg "s'ha de fer per convenciment i no per necessitat", ha remarcat Biosca.
Actualment, a Sabadell existeixen dos grups; un grup ecumènic i ADIS que es basa en el Diàleg Interreligiós. Dues associacions separades, però que sovint continuen treballant per anar plegades. Es reuneixen una vegada al mes des d'octubre a juny o a cada reunió compten amb un inici de meditació-pregària-pensament, l'exposició del tema del curs, una estona de silenci, i el diàleg entre els membres del grup sobre el tema exposat.
Unes trobades que sempre tenen com a objectiu base "passar de la ignorància religiosa a una empatia envers els qui no pensen com tu", ha explicat Biosca.
Un treball de diàleg interreligiós que a Sabadell els ha dut a organitzar actes plegats com la trobada anual interreligiosa oberta a tothom, l'acte pels difunts durant la Covid-19, o la caminada interreligiosa per la Pau amb motiu de la guerra d'Ucraïna.
La taula rodona l'ha finalitzat Eva Torres, del Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa, qui ha dedicat la seva intervenció a exemplificar com hauria de ser la relació entre grups de diàleg interreligiós i administració pública. A Manresa el grup de diàleg interreligiós neix als anys noranta de la mà de Clara Solà, vinculada a grups i entitats d'ecumenisme català. Ella comença a trucar a portes d'uns i altres i es troba amb una rebuda desigual.
L'any 2003 hi ha una eclosió de diàleg interreligiós a Manresa i és quan l'Eva Torres entra a coordinador el Grup existent. Torres, coneixedora des de fa més de vint anys del que suposa el diàleg interreligiós, no ha dubtat a demanar a les administracions públiques "més formació i informació sobre el diàleg interreligiós per evitar futurs conflictes entre confessions".
Torres ha aclarit com "no tothom vol acollir l'alteritat" i és per aquest motiu que demana als ajuntaments "que donin suport a iniciatives de diàleg, però que no les gestionin ni organitzin". Torres també ha volgut explicar les diferents sensibilitats dins les confessions del nostre país, fent dues distincions de grups entre "refractaris i receptius" envers el diàleg interreligiós.
Durant la seva intervenció ha estat molt crítica en com, en molts casos, l'administració ha optat envers el diàleg interreligiós en fer "pesca d'arrossegament i no un treball de llarg recorregut".
