Tal dia com avui, 31 d’octubre, però de l’any 1517, Martí Luter -que en aquell moment era frare agustí- va clavar a la porta de la catedral de la ciutat alemanya de Wittenberg un document que canviaria el curs de la història del cristianisme: Les 95 Tesis contra la venda d’indulgències. Aquest document, va suposar la llavor que originaria la coneguda com a Reforma Protestant. És per aquest motiu que avui les esglésies protestants celebren ‘El dia de la Reforma’.
Noemí Cortés, membre de l’Església Evangèlica de Gràcia i presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya - entitat recentment guardonada amb el Memorial Cassià Just-, ens explica quines eren les intencions inicials de Martí Luter i per què parlem de ‘reforma’: “Luter no volia trencar l’Església, sinó que volia reformar-la perquè veia que s’allunyava dels principis de l’Evangeli. Tot i això, el moviment va provocar una sèrie de desavinences que finalment sí que el van conduir al trencament amb Roma i Luter va ser excomunicat”.
La Reforma va provocar una sèrie de canvis en la manera de viure la fe de les persones que van voler seguir aquest moviment. Els oficis litúrgics van passar a ser cultes en alemany i no en llatí, el celibat va quedar exclòs i la Bíblia va passar a tenir un paper central. De fet, Cortés indica que per les comunitats evangèliques, “la Bíblia és molt important, és la base central de la fe i on trobem els conceptes per arribar a Déu en la seva plenitud”. És per aquest motiu que Cortés ens explica que al culte dominical cadascú porta la seva Bíblia per poder tenir una aproximació i una interpretació més personal a la Paraula de Déu.
Segons exposa Cortés, el moviment iniciat per Luter va tenir com a fonament 5 eixos anomenats “Els 5 soles”-sola Fe, sola escriptura, sola gràcia, sols Crist salva i sols a Ell la glòria-. Aquests cinc postulats responen a la idea que els humans solament som salvats per la fe; només la Bíblia és la paraula de Déu i l'única font de doctrina cristiana, la salvació de l’home ve solament per la gràcia divina, només en Crist hi ha la salvació i només Ell és mereixedor de rebre tota la lloança i l’adoració. “Aquests són els elements bàsics que marquen i orienten la vida de tot creient evangèlic”, recorda Cortés.
En un context social com el nostre, Noemí Cortés troba que és important celebrar aquest dia perquè “vivim en una societat on el Protestantisme no és conegut. Bé, avui en dia potser ja no és conegut ni el Cristianisme”. “Sempre hem estat una església minoritària i aquest dia ens permet recordar el nostre origen i entendre que l’evangeli centra tota la nostra vida” emfatitza Cortés.
Tot i el context social, l’Església Evangèlica intenta ser un espai d’atenció i acollida de les persones més necessitades i vulnerables de la societat seguint les ensenyances de l’Evangeli: “Per nosaltres és important estar al costat de qui ho necessita i poder donar a qui té menys. Des de l’any 2012, de manera continuada, estem fent donacions d’aliments a les famílies del barri. Actualment, cada setmana atenem 70 famílies dins l’església, que esdevé un menjador social, d’aquest espai en diríem d’usos múltiples perquè té diverses funcions a banda del culte”, apunta Cortés, que afegeix que “també és important l’acompanyament anímic, perquè la soledat és molt gran i la gent també busca una mirada amable o una abraçada. No volem una Església de portes tancades, sinó que volem una Església oberta a la societat i al barri, i que tothom sàpiga on es pot trobar”.
@catreligio 🔴 El 31 d’octubre de l’any 1517, Martí Luter va clavar a la porta de la catedral de la ciutat alemanya de #Wittenberg un document que canviaria el curs de la història del cristianisme. Aquest document, va suposar la llavor que originaria la coneguda com a Reforma Protestant. És per aquest motiu que avui les esglésies protestants celebren ‘El dia de la Reforma’. 👉 Noemí Cortés, membre de l’Església Evangèlica de Gràcia i presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, ens explica quines eren les intencions inicials de Martí Luter i per què parlem de ‘reforma’. 📲 Per saber-ne més, visita la nostra pàgina web www.catalunyareligio.cat #diadelareforma #noemicortes #protestants #esglesiaevangelica #martiluter #catreligio ♬ Music In Your Heart (Instrumental) - BLVKSHP
Una mica d'història
L’Església Evangèlica de Gràcia que coneixem avui en dia és el resultat d’una llarga història que s’inicia cap a final dels anys 60 del segle XIX amb l’arribada de dos missioners protestants, William Gould i George Lawrence, a la Vila de Gràcia. Allà, al carrer de Sant Joan, van començar a fe reunions, i el 1869 es van constituir com a Església, amb la promulgació de la constitució liberal que permetia la llibertat de culte. Lawrence se centrava, a escala professional, a la distribució de literatura bíblica amb un carro tirat per dos cavalls que esdevenia una parada ambulant.
A mesura que el nombre de participants en les trobades que Lawrence acollia a casa seva es va anar ampliant, la comunitat va decidir llogar un local al centre de la ciutat, al Carrer Ferlandina, on es va instal·lar una escola. El 1870, el nombre d'assistents va créixer tant que també es va decidir llogar una antiga sala de Ball al carrer Sant Gabriel de Gràcia. Per tant, hi havia dos espais destinats al culte i a l’educació evangèlica a la ciutat.
El 1870, amb la voluntat d’intentar ajudar els més necessitats durant l’epidèmia de febre Groga, Lawrence va obrir 2 menjadors a Barcelona i a Gràcia per oferir aliments a les persones que ho requerien. Aquesta voluntat primigènia de voler les persones que més ho necessitaven s’ha mantingut fins al dia d’avui. De fet, Noemí Cortés explica que el 2020, durant la pandèmia de la Covid, l’Església va servir com a allotjament per a persones sensesostre, i, com s’ha dit prèviament, encara és un important menjador social.
L’any 1919 els espais del Carrer Sant Gabriel es van haver de deixar per l’enderroc de l’illa de cases, i l’església i l’escola van haver de ser traslladades al carrer Santa Àgueda, fins que, el 1927, van ocupar el seu emplaçament actual al número 22 del Carrer de Terol.
Un cop acabada la Guerra Civil, que segons explica la comunitat no va ser especialment dura per l’Església Evangèlica de Gràcia, el culte evangèlic va haver de ser dut a terme en la clandestinitat perquè va ser perseguit durant els primers anys del Franquisme. El 1945, però, amb la promulgació del “Fuero de los Españoles” les esglésies preexistents abans de la guerra van poder tornar a ser obertes.
Una placa a l’interior de l’Església ens indica que l’espai que podem veure avui en dia va ser dissenyat i construït entre el 1949, el 1956 i el 1964 per Eduard Urrutia Agraz. Avui, l’Església Evangèlica de Gràcia és un espai referent en l’acollida a les persones vulnerables i de trobada de la comunitat.
