Vés al contingut
Autories
Imatge de l'autor
Daniel Palau
Foto: Arquebisbat de Barcelona

Per saber-ne més

Arxius adjunts

Roma va ser l'epicentre del diàleg eclesial aquest 2024 amb la celebració del Sínode, un esdeveniment que va culminar amb un document final que acaba de ser acceptat pel papa Francesc "com a magisteri pontifici". Sobre el document final hem parlat amb el teòleg Dani Palau. El document reafirma l'essència comunitària i corresponsable de l’Església, "una síntesi esperançadora i coherent amb el Concili Vaticà II", reconeix el teòleg.

Un total de 355 membres del Sínode van votar de manera secreta cadascun dels paràgrafs de les 54 pàgines del document. El d'enguany és un informe més concret, amb menys interrogants i propostes més específiques dividit en 5 parts: Cor de la sinodalitat (anomenats per l'Esperit Sant a la conversió); Junts sobre la barca (la conversió de les relacions); Tireu les xarxes (la conversió dels processos); Una pesca abundant (la conversió dels llaços) i "També us envio a vosaltres" (formar un poble de deixebles missioners).

Una continuïtat amb l'esperit del Vaticà II

Dani Palau destaca que el document final del Sínode no introdueix canvis radicals en la doctrina, sinó que reprèn amb força elements fonamentals ja plantejats al Concili Vaticà II. "És un text que ressona a la Pasqua de Jesús i al Concili, amb una visió que subratlla la importància de tots els batejats, la corresponsabilitat i la complementarietat entre ministeris, vocacions i carismes", explica Palau.

Aquest enfocament permet redescobrir intuïcions que, segons el teòleg, no han estat prou desenvolupades en dècades passades. “Algunes d’aquestes idees potser s’havien deixat de banda per urgències més pragmàtiques del dia a dia, però el document ens convida a reconnectar amb l’essència de l’Església com a comunitat oberta i guiada per l’Esperit Sant”.

El document posa un èmfasi especial en aquells col·lectius històricament infravalorats o exclosos dins de l’Església. Segons Palau, això és un punt clau: “S’hi reivindica la inclusió activa de dones, infants, joves, persones amb discapacitats i també famílies, matrimonis i religiosos, no des d’una mirada paternalista, sinó amb una crida a tenir-los plenament presents en els processos i les decisions”.

Aquest gir respon a la crida constant del papa Francesc a donar veu als marginats i a garantir que l’Església sigui realment una casa per a tothom.

Una decisió singular: no hi haurà exhortació apostòlica

Una de les sorpreses d’aquest Sínode ha estat l’anunci que no hi haurà una exhortació apostòlica posterior al document final. Per Palau, aquesta decisió és coherent amb l’esperit del Sínode: “El Papa valida el document sense afegir res més, mostrant confiança en l’Assemblea i situant-se en una postura d’acompanyament més que de direcció centralitzada”.

Aquest fet subratlla la importància de la dimensió sinodal com a procés més enllà dels textos: “Més enllà del contingut, el gran fruit del Sínode és l’experiència de caminar junts, de dialogar, escoltar i discernir com a comunitat”.

Maduresa personal i col·lectiva

Lluny d’oferir directrius concretes o manuals d’instruccions, el document aposta per fomentar una maduresa eclesial i personal. Segons el teòleg, això demana un compromís profund: “És un exercici de responsabilitat que interpel·la cadascú, des del primer fins a l’últim batejat, a escoltar, discernir i actuar amb maduresa”.

Aquesta maduresa també es tradueix en la importància dels processos sobre els resultats. “El document posa èmfasi en la transparència i el diàleg com a valors fonamentals. L’important no és només la decisió final, sinó com hi hem arribat”, reflexiona.

Novetats en els vincles i el món digital

Entre els aspectes més destacats, Palau apunta a la rellevància que el document dona als vincles humans i al paper de l’era digital en la transformació de les relacions. “Vivim en una societat on les xarxes socials escurcen distàncies però poden debilitar els vincles comunitaris tradicionals. El text reconeix aquesta realitat i ens anima a no perdre l’arrelament a l’Església local”.

A més, el Sínode subratlla la necessitat de consells pastorals a nivell de parròquia i de fomentar espais de diàleg constants. "Això no hauria de ser només un procés esporàdic, sinó una pràctica habitual a la vida eclesial", afirma.

Un mirall per a tota l'Església

Palau considera que el document és una interpel·lació clara per aquells que no estan vivint en clau sinodal. "L’autoritat no pot quedar mai sola. L’individualisme i l’immobilisme són alguns dels grans desafiaments que hem d’afrontar com a comunitat cristiana”, adverteix.

En aquest sentit, el Sínode també és un testimoni que caminar junts és possible, fins i tot en una Església global amb sensibilitats tan diverses. “Aquest document és un exemple que, si s’ha aconseguit consensuar a nivell mundial, també és possible a les nostres parròquies i diòcesis”.

Un llenguatge accessible i transformador

Finalment, Palau destaca que el document final, malgrat no ser una “lectura de capçalera”, utilitza un llenguatge entenedor que busca arribar a tothom. “Parla de transparència, vinculació i relació d’una manera comprensible, però el gran repte és posar-ho en pràctica”, conclou.

El Sínode 2024 deixa així una empremta no només en forma de paraules, sinó també com a experiència transformadora, convidant l’Església a ser una comunitat cada cop més sinodal i corresponsable.
 

Persones

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.