L’Escola Pia ofereix a les persones vinculades als seus centres l’oportunitat de participar en el seu projecte Internacional de Voluntariat. Aquesta proposta busca la implicació de joves en projectes educatius per a infants, joves i dones en barris i colònies vulnerables a Mèxic i al Senegal. El projecte, destinat a persones d'entre 20 i 60 anys, es va iniciar des de fa més de 30 anys. Els centres on fan aquesta acció social són espais que tenen lligams i vincles amb l'Escola Pia des de fa temps. Més de 500 persones han participat en aquest projecte de voluntariat.
Enguany diferents joves han tingut l’oportunitat de passar el mes de juliol a diferents comunitats del Senegal i Mèxic. La Paula Llovera, de 22 anys i vinculada des de ben petita en el món del lleure, justament amb la Mireia Pons, de 23 anys i mestre de primària de l’Escola Pia de Sabadell; han passat el mes de juliol formant part del voluntariat d’un casal per a infants en el Senegal. Mentre que el Víctor Alonso, de 33 anys i professor de ciències socials de l’Escola Pia Sant Antoni, ha estat en un casal de joves a Mexicali (Baix Califòrnia).
“És com un casal de Catalunya, però adaptant-nos a la seva realitat”
“Ha estat una experiència que ens ha fet obrir la mirada al món”, explica Pons. La Mireia i la Paula han estat fent de monitores en un casal d’estiu a la ciutat d’M'Bour. Elles s’han encarregat, juntament amb monitors de la zona, a muntar un casal per a infants entre 4 i 18 anys amb situació vulnerable. Ambdues expliquen la importància de l'acompanyament a aquests infants en el dia a dia, en les estones de lleure i els àpats. “L’objectiu de la nostra presència allà era que tots els infants tinguessin dies més enriquidors”, detalla la Paula. Tallers, excursions, alguna gimcana, piscina; són algunes de les activitats que la Paula i la Mireia han organitzat: “És com un casal de Catalunya, però adaptant-nos a la seva realitat”.
Una dificultat que s’han trobat ha estat l’idioma. “Jo no parlo francès i comunicar-me amb els infants a l’inici se’m feia complicat”, relata la Paula. Gràcies a l’empatia, la proximitat i el vincle generat amb els infants i joves es van fer entendre: “Et poses a la seva pell i ells també a la teva, i al final amb detalls com un somriure t’acabes entenent”.
El Víctor és el segon any que viu l’experiència de voluntariat d’estiu a Mexicali. Ell també ha estat en un casal, però com a coordinador d’adolescents de la zona que es preparen per a la tasca de monitoratge: “Busquem espais de socialització i de joc, afegint espais de formació perquè puguin fer aquesta tasca de responsabilitat”. Aquests casals duren tres setmanes, on l’objectiu se centra que els infants estiguin en espais segur i apartats de la pobresa. “Molts d’aquests infants viuen en zones de violència i pobresa, per això pretenem que vegin altres zones més segures”. Des del casal també li donen gran importància als àpats i les estones de lleure: “És molt important que aquests infants puguin fer mínim un àpat al casal, alguns d'ells és l'únic plat que mengen al dia”.
Alguns monitors amb qui el Víctor fa el voluntariat són del territori i això és una ajuda per conèixer l’ambient i la zona. “Compartir el projecte amb companys de la zona m'ha permès conèixer i fer més propera aquesta experiència, hem tingut una gran afinitat i m'ha ajudat a estar còmode i segur en l'espai”, concreta el Víctor. A més, a part del casal, el Víctor també ha conviscut amb una família de la zona: “T’acullen com un més de la família”. “És un plus a l’experiència, perquè coneixes una nova cultura des de la seva realitat”, explica el Víctor.
Tots tres coincideixen que ha estat una experiència que repetirien mil cops més. “Conèixer en primera persona un context social diferent de la teva realitat, és molt enriquidor”, resumeix el Víctor. A més, pel Víctor haver compartit tasca educativa amb persones de la zona li ha semblat únic: “Ha estat un plaer haver pogut veure com lluiten per millorar els seus entorns i transformar les seves comunitats en espais segurs”. Per al Víctor veure diferents realitats sempre és dur, però “val la pena si pots aportar el teu gra de sorra”.
La Mireia creu que el voluntariat li ha fet ser una “nova jo, amb ganes de canviar coses i de valorar-ne les petites”. “Resumiria l'experiència com un deixar-se portar a partir del que observes, i ajudar en el que es necessiti”, resumeix la Mireia. La Paula subratlla que “tot i les circumstàncies complicades en què viuen, tenen una capacitat de donar molt”. A més, recomana aquesta experiència a tothom: “Fer un voluntariat a un altre país per veure diferents situacions i cultures, llengua, religió; et fa créixer”.
