Juan Martínez és president del Consell Evangèlic de Catalunya (CEC), així com pastor de l'Església Bíblica Ebenzar de Barcelona, des de l'any 1998. Ell, i la seva dona, Sara, són el motor d'aquesta comunitat. Amb ell parlem de la seva experiència i visió sobre el paper de les esglésies evangèliques a la societat catalana, així com els reptes i les oportunitats de futur. Martínez va iniciar la seva trajectòria a la comunitat evangèlica de la Sagrada Família ja de petit. “Provenia d'una família catòlica i, juntament amb la meva mare, assistíem al culte, els ensenyaments de Jesús ens van impactar i ens van ajudar a entendre millor la Paraula de Déu i la seva aplicació a la vida diària.” El seu interès pel coneixement bíblic, el va portar a realitzar estudis superiors de Teologia al Centre Evangèlic d’Investigacions Bíbliques (CEICI).
Com us vau conèixer, amb la Sara?
Ens vam conèixer quan tenia 15 anys, quan vaig començar a assistir a una església evangèlica on ella ja anava. Cap als 19 anys, vam començar a ser nuvis i ens vam casar quan tots dos en teníem 22. Més tard, vam adoptar quatre infants.
Com ha estat el seu camí dins de l’Església?
Des del meu bateig, he estat vinculat a l’església, formant part de diverses àrees com la Unió de Joves, on vaig ser president, i del Consell durant 20 anys, on he exercit com a Diaca i Ancià. He ocupat funcions de secretaria, tresoreria i administració. Posteriorment, vaig sentir la crida del Senyor, i l’església em va convidar a ser pastor.
I també va arribar la proposta de ser president del Consell Evangèlic
Sí, aquest càrrec va venir després de la mort de Benjamí Planes. Es va formar una comissió, plantejada pel Secretariat del Consell evangèlic, tal com diuen els estatuts, i van proposar el meu nom, que va ser acceptat per l’assemblea.
Quina influència creu que han tingut les comunitats protestants a Catalunya?
Com a pastor he vist que moltes esglésies tenen programes de servei comunitari on pots contribuir a causes solidàries, com ajudar persones necessitades o participar en missions. Les comunitats protestants fomenten els valors basats en l'amor, la justícia i la misericòrdia que ajuden les persones a trobar consol, restauració i esperança quan passen experiències difícils. El fet de compartir i transmetre la nostra fe pot donar propòsit a la nostra societat.
En tot això, quin paper tenen els joves?
Exerceixen un paper fonamental. No només com a participants actius sinó també com a futurs líders i pilars de la comunitat. Els joves ens aporten renovació i dinamisme. La seva habilitat per fer servir les xarxes socials i eines digitals ajuden l'església a arribar més lluny. Aprofiten plataformes digitals per difondre missatges de fe i esperança. Contribueixen amb noves maneres d'adoració: teatre, dansa, música, audiovisuals o disseny gràfic. Els nostres joves són actius en l'organització de reunions, campaments, recessos, concerts, i sovint es troben a la primera línia del voluntariat i programes d'ajuda a la comunitat.
Com veu que Catalunya progressa en la defensa de la llibertat religiosa?
Si considerem el marc jurídic i polític, la llei de Llibertat Religiosa a escala nacional, a Espanya, la Constitució del 1978 garanteix la llibertat religiosa i de culte, i Catalunya es regeix per aquestes disposicions. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya també reconeix la diversitat cultural i religiosa, fet que implica un compromís envers la convivència i el respecte per diferents creences. Catalunya és una regió ben diversa amb comunitats cristianes, musulmanes, jueves, budistes i altres confessions que conviuen i practiquen la seva fe lliurement. Per això es treballa per garantir que totes les comunitats religioses puguin disposar de llocs per a les seves pràctiques, encara que la burocràcia i la normativa urbanística, de vegades, generen complicacions. O es promouen iniciatives a les escoles, perquè cada religió pugui ensenyar la seva fe religiosa. A més, s'ha creat l'Oficina d'Afers Religiosos (OAR) de l'Ajuntament de Barcelona que treballa per sensibilitzar el dret a la llibertat religiosa i ajudar les diferents comunitats. Tanmateix, algunes comunitats evangèliques troben força dificultat per accedir a espais de culte o fer actes públics, també quan a les escoles s'introdueixen ensenyaments que els pares consideren incompatibles amb la seva fe.
I, en el diàleg interreligiós, com avancem?
S'han creat plataformes interreligioses, com ara el Consell de Religions de Catalunya. El Grup de Treball Estable de Religions (GTER) per fomentar l'entesa, el diàleg i la cooperació interreligiosa, amb l'objectiu principal de promoure la convivència i la pau entre les diferents tradicions religioses. El Consell Evangèlic a Catalunya és present als diferents organismes de diàleg interreligiós per donar la seva opinió i buscar els espais comuns en què puguem col·laborar en igualtat de condicions. Es fan molts esforços per buscar la igualtat de drets per a totes les confessions històriques. Però, encara persisteixen diferències significatives.
Quines?
Per exemple a la memòria històrica, a la casella de la declaració de la renda, a l'obtenció d'activitats i espais públics…
Quin futur té el protestantisme a Catalunya?
A les darreres dècades, el protestantisme ha crescut significativament a Catalunya, en part gràcies a l'arribada d'immigrants de països amb una forta tradició protestant (Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia). Aquest creixement ha diversificat el panorama protestant, integrant diferents denominacions i estils de culte. El protestantisme a Catalunya té el potencial de continuar creixent i consolidant-se com una alternativa espiritual i comunitària rellevant. El seu èxit dependrà de la capacitat per mantenir-se fidel a la seva identitat bíblica i impactar la societat a través del servei i el testimoniatge.
Amb tot, quin paper té el Consell Evangèlic de Catalunya l’actualitat?
Ho resumiria en tres funcions. La primera és el seu rol en les relacions amb institucions, el protestantisme ha guanyat espai al diàleg amb les institucions públiques catalanes. Organismes com el Consell Evangèlic de Catalunya representen les esglésies evangèliques davant del Govern de Catalunya i treballa per garantir la seva participació en la vida pública. El segon rol és la convocatòria a les celebracions públiques: esdeveniments com el Dia de la Reforma o activitats obertes al públic augmenten la visibilitat de la comunitat protestant. I, finalment, la col·laboració i servei a les esglésies. El Consell Evangèlic dins dels seus molts departaments, té com a finalitat orientar, aconsellar i ajudar les esglésies en la seva legalització i funcions religioses.
Ha canviat el CEC des dels seus inicis fins ara?
El Consell Evangèlic de Catalunya (CEC) es va crear el 1981. És una organització que agrupa diferents denominacions i esglésies evangèliques de Catalunya amb l'objectiu de representar, coordinar i promoure els interessos de la comunitat protestant. Tot i que la institució ha crescut, els seus objectius continuen sent els mateixos: la representació institucional, la unitat i col·laboració entre les diverses esglésies evangèliques, la promoció de la fe i la crida a l’acció social.
Com valora la xarxa de serveis socials de les esglésies protestants?
Estem molt compromesos amb els valors cristians com el servei, la solidaritat i la justícia. A través de diverses iniciatives, promovem el benestar social. Per fer-ho, col·laborem amb altres organitzacions, entitats, i ciutadans. Així, les esglésies evangèliques desenvolupen tasca social cabdal. Moltes distribueixen aliments, roba i cobreixen primeres necessitats. Per exemple, avui, a l’Església Bíblica d’Ezeban, repartirem 1.500 menús a famílies que atenem. El CEC també té un departament d'acció social que aglutina totes aquelles associacions, ONG i organismes de les diferents esglésies per tal de coordinar les diverses accions.
Quina ha estat la influència de Benjamí Planes en el CEC, després de 25 anys al capdavant?
El treball de Benjamí Planes va ajudar a posar les bases d'una església evangèlica a Catalunya més unida, organitzada i compromesa amb la societat. La seva visió de col·laboració i el seu enfocament als valors cristians han influït en generacions de líders evangèlics. Ell va participar en la constitució del Consell Evangèlic de Catalunya. Llavors, es vivia un moment de transformació democràtica a Espanya, i va ser capaç de defensar la llibertat religiosa i la inclusió del protestantisme al teixit social de Catalunya. La seva tasca va contribuir que els evangèlics guanyessin visibilitat i reconeixement com una part activa de la societat catalana. El seu llegat inclou un fort èmfasi en la capacitació de pastors i laics per servir a les seves comunitats i un compromís dels evangèlics amb les necessitats de la societat més enllà del que és estrictament religiós.
Cap a on creieu que hauria de caminar el CEC en els anys vinents?
Crec que el CEC ha de continuar sent una plataforma d'unitat i de col·laboració entre totes les denominacions evangèliques. La seva capacitat per fomentar l'entesa i la cooperació, malgrat les diferències doctrinals, serà crucial per al futur. Impulsar la participació activa dels joves també serà vital per assegurar la continuïtat i la vitalitat de la comunitat evangèlica a Catalunya. Els programes educatius, les oportunitats de voluntariat i l'ús de plataformes digitals per connectar amb els joves poden ser claus. El CEC ha de treballar per augmentar la seva visibilitat, no només en l'àmbit institucional, sinó també a la societat civil. Promoure esdeveniments públics, iniciatives de sensibilització i col·laborar amb mitjans de comunicació poden ser formes eficaces d'arribar a un públic més ampli. Penso que com a CEC hem d'enfrontar els desafiaments de secularització mitjançant un missatge cristià contextualitzat i rellevant.
