El CIE de la Zona Franca és el centre de l'Estat amb més interns

ACN El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca és el que més persones va tenir tancades el 2023, 589 de les 2.085 en el conjunt dels set recintes de l’estat espanyol. Són dades de l’informe del Servei Jesuïta a Migrants en col·laboració amb Migra Studium i altres entitats. De les 561 persones que van sortir del CIE de la Zona Franca l’any passat, 322 van ser posades en llibertat i 218 expulsades o retornades. “L’internament és una mesura ineficaç i de molt patiment”, ha advertit Josep Buades, primer autor de l’informe.

L’informe, titulat “Internament ‘mutejat’” per posar l’accent en l’opacitat política i el silenci social que envolta els CIE, recull que el 2023 van estar actius els centres d’Algesires, Barcelona, Las Palmas, Múrcia i València; el de Madrid durant uns pocs dies de gener i la segona quinzena de desembre després dels treballs de reforma i el de Tenerife va estar inactiu tot l’any per obres.

De les 2.085 persones internades en CIE el 2023, 64 eren dones. Es van practicar deu proves per determinar l’edat dels interns i dues persones van ser identificats com a menors, al CIE de València. 877 persones van sol·licitar protecció internacional. 1.488 internaments tenien causa d’expulsió (71%); 557 de devolució (27%) i 40 de sortida obligatòria (2%), segons recull l’informe a partir de dades del Ministeri de l’Interior.

El Servei Jesuïta a Migrants i les entitats que visiten els CIE indiquen que moltes persones tenien perfils molt complexos, en situacions de molta vulnerabilitat i amb arrelament. Una de cada tres de les 3.091 expulsions van ser executades des de CIE, una proporció semblant de les 597 devolucions i sortides obligatòries.

“L’internament és una mesura innecessària i ineficaç, ja que no en depèn l’eficàcia de les devolucions i expulsions”, ha explicat Buades. A més, el primer autor de l'informe ha remarcat que la institució és “summament aflictiva i un patiment ocult en la societat i molt costós per a la butxaca del contribuent”.

Migra Studium i el CIE de Zona Franca

El CIE de Barcelona va ser el centre amb més persones tancades de l’Estat, 589 (28% de les 2.085), i també el que va tenir els internaments més llargs, amb 34 dies (27 de mitjana en el conjunt de CIE). Més de la meitat de les persones en aquest CIE (336) estaven internes per estada irregular; 68 per arribar amb pastera o 58 per expulsió judicial per substituir una pena superior a un any, entre altres casuístiques.

Els autors de l’informe també posen el focus que el CIE de la Zona Franca és l’únic on hi ha dones. La d'elles també és una realitat en aquest centre. “Hi ha hagut episodis en què només hi ha hagut una dona al mòdul durant dies i creiem que aquesta situació afegeix una penositat en la situació d’internament”, ha alertat l'advocat de la fundació Migra Studium i coautor de l’informe, José Javier Ordóñez.

L'educadora social i voluntària de visites al CIE de la Zona Franca, Cel Far, ha recordat els noms d'algunes persones tancades que van sol·licitar visita i algunes de les quals no va arribar a conèixer, ja que quan va rebre l'autorització per entrar al centre ja havien estat expulsades o posades “en relativa llibertat”. Aquesta voluntària també ha relatat les condicions precàries en què fan les visites i ha parlat de les vides, molt fràgils, en situació de molta vulnerabilitat, de les persones tancades en aquests centres.

Ordóñez també ha volgut posar el focus en la retenció d’un grup de 69 persones bolivianes sense visat vàlid en un creuer a l’abril a Barcelona. Per a aquest advocat, el creuer es va convertir “en una mena de CIE per fer el cribratge d'entrada a l'Estat”. “Estem convençuts que va ser una prova pilot de com hauria de funcionar el Port de Barcelona en l'aplicació de futures polítiques del Pacte Europeu", ha avisat Ordóñez, que ha lamentat que es tingui molt poca informació del que passa al Port de Barcelona.