JORDI LLISTERRI –CR “Tot va començar un dia de gener de 1966, a Barcelona, en una conferència pronunciada pel director de la societat bíblica, amb seu a Madrid. El conferenciant, fent referència a l’edició de la Bíblia en idiomes diversos, afirmà en un to despectiu cap a la llengua catalana que hutus i tutsis tindrien abans les escriptures en les seves llengües, que no pas els catalans. Aquella intervenció va provocar la reacció immediata de pastors, líders i creients protestants, de manera que el 16 de febrer del mateix any es constituïa la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya”.
Amb aquesta anècdota il·lustrativa ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira com i per què va iniciar-se el que avui és la Institució Bíblica Evangèlica (IBEC). Ho relatava aquest dijous al Palau de la Generalitat en l’acte de lliurament de l’XI Memorial Cassià Just a aquesta entitat de difusió bíblica de les esglésies i comunitats protestants de Catalunya. Un reconeixement per ser catalans i protestants.
La vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, ha entregat el guardó que atorga cada any la Generalitat a la presidenta de l’IBEC, la pastora protestant Noemí Cortès, acompanyada de diversos membres de l’entitat. En la intervenció per agrair el premi, Cortés ha reiterat que el treball de l’IBEC sempre ha estat “posar les eines perquè el poble evangèlic pugui viure la seva fe amb la seva llengua”. Ha posat com a exemples diverses fites com l’edició de la Bíblia en català publicada l’any 2000 després de les traduccions al català que s’havien fet des dels anys 60 dels evangelis que havien arribat als 50.000 exemplars.
Cortés ha agraït especialment el reconeixement institucional que representa el Memorial Cassià Just després de rebre la Creu de Sant el 1997. I ha destacat els projectes de futur de l’entitat, com un nou portal Lloem.cat, una edició en català i hebreu de l’Antic Testament o ampliar la recerca històrica bíblica.
Carod-Rovira, actualment un dels màxims experts en la història del protestantisme als Països Catalans, ha estat l’encarregat de presentar els mèrits de l’entitat guardonada. Ha reivindicat el doble eix que motiva el premi atorgat des del Govern català: reconèixer la Bíblia com un element cultural imprescindible i la necessitat de difondre l’ús del català.
Les comunitats evangèliques, ha explicat, “van partir una doble repressió franquista: per catalans i per protestants”. Però alhora el premi arriba en un “oceà innegable d’incultura religiosa” en el que “sense conèixer la Bíblia no s’entén Europa, ni tota la cultura occidental”.
Carod-Rovira va recordar també noms de diverses families protestants catalanes destacades en aquest compromís com els Giralt-Miracle, Capó, Cortés o Planes,
El català i el lideratge femení
En la presentació de l’acte, el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol, ha recordat que el Memorial Cassià Just es va instituir quan Carod-Rovira era vicepresident del Govern i Montserrat Coll directora general. Amb la presència dels dos ha destacat l’encert de la iniciativa per la continuïtat que ha tingut fins a arribar a aquesta onzena edició.
La consellera Vilagrà ha tancat l'acte destacant que el treball de l’IBEC “en un moment en què el català està reculant al conjunt d’esglésies i comunitats protestants del país”. També ha remarcat el lideratge femení que tingut la institució i la presència en l’acte de representants de diverses confessions religioses com “una mostra de la diversitat i bona convivència a través del coneixement, el respecte i el diàleg”.
L’acte s’ha tancat amb la interpretació -en català- de tres himnes de la tradició protestant amb un grup de l’Església Unida de Terrassa. El guardó, que no té dotació econòmica, és una obra de l’escultor Lau Feliu que vol representar els valors d’entesa i diàleg que van significar a l’abat Cassià M. Just.
