(Arquebisbat de Tarragona) El Servei de Mesures Penals Alternatives (MPA), del Departament de Justícia de la Generalitat, col·labora des de fa set anys amb Càritas Interparroquial de Salou. Aquest servei permet als òrgans judicials donar una resposta menys aflictiva que les penes privatives de llibertat per la comissió d'una falta o d'un delicte lleu o menys greu. Des d'aleshores, Càritas Salou ha acollit 98 persones que busquen una sortida a la seva situació fent suport a tasques de voluntariat i suport al manteniment.
El director de l'entitat, Esteve Tomàs, explica que el més important de la iniciativa és "entendre la situació per la qual les persones penades estan entre nosaltres". Així, el més bonic de l'estada d'un penat, segons Tomàs, és "el dia de l'adeu, el final del compliment de la condemna".
En l'entrevista que l'Arquebisbat de Tarragona ha fet a Esteve Tomàs s'explica que la col·laboració ha permès als voluntaris de Càritas Interparroquial de Salou adonar-se d'una realitat present a la societat. D'aquesta manera, han pogut veure com l'acollida pot ajudar a cercar una sortida a les persones en aquesta situació.
—Quina tasca es duu a terme des de Càritas a Salou?
Atenem una mitjana de 300 famílies, les quals són valorades pels serveis socials de l’Ajuntament de Salou. Rebuda la derivació, es planteja una diagnosi del participant, tot documentant l’estat en un dossier familiar. És aquí on comença el nostre acompanyament, consistent en l’assistència immediata en aspectes com habitatge, aliments, roba, farmàcia, transport, beques escolars… Fins i tot, cobrim a domicili necessitats bàsiques de la gent gran. També vull destacar el projecte Filigrana en el qual, gràcies a les donacions desinteressades, reciclem roba, mobiliari i estris de la llar i el proporcionem a persones amb dificultats econòmiques tot apostant per la cultura de la reutilització, el reciclatge i el consum responsable.
—Com vau conèixer el Servei de Mesures Penals Alternatives?
Una mica de casualitat. Un dia ens van donar a conèixer aquest projecte i la possibilitat de col·laboració. Atès que una part dels nostres principis es basen en el sentit de la vida i de la participació social vam entendre que aquest projecte podria encaixar amb la nostra tasca.
Vam començar a col·laborar com a prova perquè, d’una banda, rebríem un ajut i, d’altra banda, valia la pena donar a conèixer la nostra acció.
—Quines tasques ofereix Càritas a les persones que compleixen aquestes mesures?
Depèn del perfil de la persona penada. A vegades ajuden al manteniment de les instal·lacions, dels locals, fent tasques de jardineria, etc., però bàsicament ens ajuden en la recollida d’aliments —de supermercats, hotels, etc. — i del seu repartiment a les famílies. També donen suport en la gestió de les donacions del mobiliari i estris de la llar —sobretot donacions dels particulars i dels hotels de la zona—. Ajuden també en la supervisió dels mercadets de roba i estris que fem tots els dissabtes.
—Recorda alguna experiència concreta?
Realment, el més bonic de l’estada d’un penat o penada entre nosaltres és el dia de l’adeu, el final del compliment de la condemna. Les abraçades amb els voluntaris i els companys. També cal remarcar les visites que ens van fent a posteriori algunes d’aquestes persones.
Una de les experiències més positives ens la va donar la integració en l’equip de Càritas d’un penat que ens va portar personal i material de la seva empresa per fer una obra de reforma un cop havia acabat les seves jornades. Una altra persona ens continua ajudant els dissabtes que no treballa amb el transport del seu camió.
D’experiències negatives n’hem tingut, és obvi, però les deixem en el cistell de simples anècdotes.
—Quin ajut reben per part del Servei de Mesures Penals Alternatives?
Ens hem sentit sempre acompanyats. Els delegats ens truquen i venen periòdicament, venen a revisar els expedients i ens atenen qualsevol consulta o canvi. És molt important per la nostra part entendre la situació per la qual les persones penades estan entre nosaltres. Cal entendre que no són voluntaris i que tampoc són treballadors assalariats i que hem d’ajudar a complir la pena.
