Càritas catalunya - CRAquest matí, a la seu de Càritas Diocesana d’Urgell, s'ha presentat la Memòria 2023 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, amb la participació de Josep M. Mauri, vicari general del Bisbat d’Urgell; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Josep Casanova, vicepresident de Càritas Catalunya i director de Càritas Diocesana d’Urgell; i Marta Fortuny, coordinadora de l’Àmbit Social de Càritas Catalunya.
Josep M. Mauri ha obert l'acte, traslladant una salutació cordial de l’arquebisbe Joan-Enric Vives i destacant la tasca de Càritas com a referent social i eclesial, ajudant els més vulnerables. Mauri ha subratllat que la memòria permet rendir comptes davant els col·laboradors, les administracions públiques i la ciutadania. A més, ha expressat preocupació per la persistència de l'exclusió social -tot i les dades macroeconòmiques positives, que poden reflectir una millora només per a una part de la societat- perquè més de dos milions de persones a Catalunya es troben encara vivint en situació d’exclusió social.
Josep Casanova, seguint les idees exposades per Mauri, ha manifestat que aquest no és el futur desitjat per les prop de 250.000 persones a les quals Càritas ajuda arreu de Catalunya, criticant les ideologies que confien en el mercat per resoldre-ho tot, i destacant l'èmfasi que Càritas ha dut a terme pel que fa a la inserció sociolaboral i l’economia social el 2023. En concret, s'han portat a terme 187 projectes amb més de 12.740 participants i una inversió de 6,7 milions d’euros.
A més, les deu empreses d'inserció sociolaboral (EIS) de Càritas a Catalunya han donat feina a 1.217 persones, gestionant un volum de 42,8 milions d’euros. Entre aquestes empreses Casanova destaca el Grup Grapats de Càritas Diocesana d’Urgell.
A continuació, Marta Fortuny ha contextualitzat l'actuació de Càritas al territori català, destacant una desigualtat persistent, els greus problemes d'accés a l'habitatge, l'elevada precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la pobresa, que afecta especialment els infants. Les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya han acompanyat 99.535 llars on viuen 245.665 persones, una xifra lleugerament inferior a la de l'any anterior (-1 %). D'aquestes llars, el 94 % es troben en situació de pobresa relativa i el 79 % en pobresa greu. En més de la meitat de les llars (54 %) hi ha infants i adolescents, i un 17 % del total no tenen cap ingrés.L’any 2023 s’ha caracteritzat per una desigualtat persistent, greus problemes d’accés a l’habitatge, una elevada precarietat laboral i la transmissió intergeneracional de la pobresa
Fortuny ha assenyalat que, segons les dades de Càritas Catalunya, la pobresa continua tenint rostre de dona i cada cop més d’infant. Més de la meitat de les persones ateses són adultes (58 %), el 18 % són infants i adolescents, el 16 % joves de 18 a 29 anys i el 8 % persones de 65 anys o més. La situació d'habitatge, segons Fortuny, és preocupant, amb el 50 % de les llars ateses vivint en condicions no dignes, incloent-hi el relloguer d’habitacions (21 %). El 46 % de les persones ateses es troben en situació d'atur, mentre que el 22 % tenen una feina precària que no permet cobrir les necessitats bàsiques. Les condicions laborals abusives, juntament amb la parcialitat involuntària i l’elevada temporalitat, afecten especialment dones, joves i persones en situació administrativa irregular.
Finalment, Francesc Roig ha fet èmfasi en la preocupació de Càritas per la conculcació de drets com: el dret a la bona administració i a la protecció social; l’accés i el manteniment de l’habitatge digne; la dignificació de les persones sense llar i en situació d’exclusió residencial; l’actualització de la Cartera de Serveis de la Generalitat de Catalunya; la modificació de la Llei de la renda garantida de ciutadania (RGC) i el traspàs de l’ingrés mínim vital (IMV) del Govern central a la Generalitat; la disposició de plans d’ocupació flexibles i que permetin la regularització; l’agilitació de l’emissió de tots els informes d’estrangeria i la millora dels tràmits; la protecció efectiva de la infància en situació d’exclusió social, o la garantia del dret a l’alimentació, entre d’altres.
