La seu de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir, el passat 20 de novembre, la presentació de la Guia d’Atenció a la Diversitat Cultural i de Creences en l’Atenció Sanitària Maternoinfantil, un document que busca ajudar els professionals sanitaris a oferir una atenció més respectuosa i personalitzada, integrant les dimensions espirituals i culturals dels pacients en els àmbits maternoinfantils. Elaborada per l’Hospital Sant Joan de Déu i cofinançada per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR), aquesta guia ofereix recomanacions pràctiques per fer visible “allò que no es veu”.
L’acte va començar amb una benvinguda a càrrec del director general d’Afers Religiosos, Ramon Bassas, que va destacar la importància de garantir el dret a la llibertat religiosa en àmbits com l’atenció sanitària. Segons Bassas, “la religió avui és una qüestió més vinculada a la identitat individual que no pas a les tradicions col·lectives, i això planteja nous desafiaments per viure en societat. En el context hospitalari, no es tracta només de curar, sinó d’acollir i tractar la persona en el conjunt de la seva identitat, especialment en moments tan sensibles com el principi i el final de la vida”.
“En el context hospitalari, no es tracta només de curar, sinó d’acollir i tractar la persona en el conjunt de la seva identitat”
Per la seva banda, Mercè Puig-Pey, coordinadora d’hospitals del Departament d’Espiritualitat de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, va reflexionar sobre com l’espiritualitat transcendeix la religió: “L’esperança sempre ha estat central en la nostra acció assistencial. No es tracta de catequitzar, sinó d’acompanyar des del respecte i l’empatia.”
“L’esperança sempre ha estat central en la nostra acció assistencial. No es tracta de catequitzar, sinó d’acompanyar des del respecte i l’empatia”
Una guia per entendre el que no es veu
L'investigador principal del projecte RELIG 21 i cap del Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) de l’Hospital de Sant Joan de Déu, Pau Miquel, va presentar la guia tot explicant que el document ofereix recomanacions per facilitar als professionals de la salut la comprensió de les necessitats visibles i invisibles dels pacients i les seves famílies, així com eines per millorar la comunicació i generar confiança. “La guia no es limita a cap grup religiós concret”, va afirmar Miquel, “sinó que proposa un marc per entendre la diversitat i oferir un acompanyament més humà i culturalment competent, amb l’objectiu d’alleugerir el sofriment i fer emergir narratives positives en situacions de crisi”, va resoldre Miquel.
“La Guia proposa un marc per entendre la diversitat i oferir un acompanyament més humà i culturalment competent”
La guia descriu els set passos clau com a fonament per desenvolupar la competència intercultural en l’atenció sanitària maternoinfantil. Aquests passos proporcionen eines per connectar amb els pacients i les seves famílies, reconeixent i respectant la diversitat cultural i religiosa. Aquests passos venen acompanyants d’alguns exemples o consells que la guia ofereix als professionals per ajudar a millorar la comunicació amb els pacients i el seu entorn. Aquests són els passos:
- Cultivar la confiança: establir una relació de diàleg que permeti expressar valors i creences.
- Mostrar interès i curiositat: comprendre les perspectives de cada família mitjançant preguntes obertes.
- Comunicar-se de manera efectiva: adaptar el llenguatge i assegurar-se que la informació és compresa.
- Flexibilitat: evitar estereotips culturals i ajustar-se a les necessitats individuals.
- Observar els rols familiars: identificar dinàmiques internes que poden influir en les decisions mèdiques.
- Proposar, cedir i pactar: integrar arguments culturals o religiosos en la presa de decisions compartides.
- Informar-se: accedir a recursos especialitzats per comprendre millor contextos culturals específics.
Taula Rodona amb diversos profesionals
La presentació va anar seguida d’una taula rodona titulada “Reptes en l’acompanyament a la dimensió espiritual en la salut”, moderada per la tècnica de la DGAR Anna Massallé, es va reflexionar sobre l’impacte de la diversitat cultural i espiritual en la salut.
El teòleg Mario Gabriel Ciccorossi, agent d’Atenció Espiritual i Religiosa al Servei d’Atenció Espiritual i Religiosa (SAER) de l’Hospital de Sant Joan de Déu, va explicar que “quan arriba la malaltia, moltes persones es pregunten ‘Per què a mi?’. Aquesta crisi sovint remet al sentit espiritual, obligant-nos a buscar respostes i seguretat davant la incertesa”. Va destacar també la necessitat de treballar braç a braç amb els metges i altres professionals per abordar el pacient des de totes les dimensions en clau transdisciplinària.
“quan arriba la malaltia, moltes persones es pregunten 'per què a mi?'”
Per la seva banda, la pastora Ruth Giordano, Membre del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, va insistir en la importància de la presència activa i el silenci en situacions de dolor extrem, com quan uns pares afronten el suïcidi d’un fill. “En aquests moments, no hi ha res més a fer que estar al costat, pregar si així ho desitgen i no perdre l’esperança”.
El doctor Xavier Busquet, especialista en cures pal·liatives i Investigador principal projecte RELIG 23-24, va subratllar que “un de cada tres pacients en cures pal·liatives expressa malestar espiritual”. Va afegir que l’espiritualitat pot emergir fins i tot en pacients no religiosos i que, en aquests casos, “la capacitat d’escoltar, de mirar als ulls i d’establir un espai de confiança és fonamental”.
Una guia per transformar la pràctica sanitària
Aquesta iniciativa marca un pas endavant en la humanització de la sanitat, amb l’objectiu de crear un model d’atenció integral i respectuosa amb la diversitat. L’Hospital Sant Joan de Déu confia que aquesta guia, gratuïta i accessible, pugui inspirar altres institucions sanitàries a incorporar aquests principis en la seva pràctica diària. D’altra banda, Direcció General d’Afers Religiosos promou l’elaboració de guies per a la gestió de la pluralitat religiosa en els diferents àmbits de la vida social i els serveis públics.
