|
(Teresa Forcades) “A mi sempre m’ha anat bé la tècnica del cargol”, em deia. “El cargol, així que li toquen les banyes, ràpidament les amaga i, així que deixen de tocar-les-hi, ràpidament les estén de nou. I sembla que no es cansa mai de fer-ho”. Mentre ho deia torçava un xic el cap i li somreien molt divertits els ulls clars, convidant-me a anar més enllà de les mesquineses quotidianes vers un horitzó de llum que és l’únic que de veritat importa. La vida monàstica...
|
