Per primer cop en la història del protestantisme català els representants (en plural) oficials de l’Església Evangèlica han estat convidats a la presa de possessió del nou Arquebisbe de Barcelona. Val a dir que, fins ara, tampoc mai hem estat convidats oficialment a la presa de possessió de cap altre Bisbe.
Per aquesta raó cal posar en valor aquest fet.
Segurament aquest canvi es deu al Cardenal Lluís Maria Sistach, i al seu equip de col·laboradors, que han donat suport durant els darrers dotze anys a la tasca que, des d’abans del seu nomenament, ja havia iniciat el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER).
El nou Arquebisbe de la ciutat ha sabut recollir aquest llegat i ha fet un esment explícit a la tasca del GTER.
També cal posar-ho en valor.
Deixant a banda l’expressió litúrgica que li és pròpia a l’Església Catòlica, cal destacar que les primeres paraules, en la seva homilia, del nou Arquebisbe de Barcelona han estat per parlar de Jesucrist.
Ha parlat de Jesús i ha dit que Jesús ha de ser anunciat.
Dues bones notícies amb les que coincidim plenament.
També ha dit que ha vingut “amb el cor obert i les orelles alerta”, tota una declaració de principis que també cal posar en valor.
Si amb el Cardenal Lluís Maria Sistach, i el seu equip de col·laboradors, la relació entre l’Església Catòlica i l’Església Protestant s’ha normalitzat, de forma coral, mitjançant el GTER al nou Arquebisbe de Barcelona encara li queda una assignatura pendent: normalitzar les relacions bilaterals entre l’Església Catòlica i l’Església Protestant.
Tot un repte per ambdues parts.
Per part de l’Església Protestant s’han establert els fonaments d’aquesta relació: s’ha acceptat la invitació oficial i, a l’hora de saludar personalment al nou Arquebisbe Mons. Juan José Omella i Omella, se l’ha rebut amb aquestes sinceres paraules: “En nom de l’Església Protestant, benvingut a Barcelona”.
Tota una declaració de principis que, n’estem segurs, no caurà en sac trencat.
