BISBE DE ROMA
ORIGEN SOCIAL
CONTINENT
PAIS
IDEOLOGIA
ACTITUDS
EXERCICI DEL PAPAT
PERSONALITAT
Pius XII
Aristòcrata “Noblesa negra”
Europa
Itàlia
Tradicionalista
Autoritari-Solemne
Distant
Feia respecte
Joan XXIII
Rural
Europa
Itàlia
Tradicional-oberta-dialogant-renovador-proper
Conciliar-Sinodal
Proper
Simpàtic
Popular
Pau VI
Classe mitjana-alta
Europa
Itàlia
Oberta-Liberal
Conciliar-sinodal
Intel·lectual dubtant
Joan Pau I
Rural, família senzilla
Europa
Itàlia
Oberta-senzill-popular
Sinodal
Reformista
Popular, afectuós, amb tendresa
Joan Pau II
Urbà-obrer
Europa
Polònia
Social-anticomunista-conservador
Autoritari
Carismàtic
Viatger
Renyava
Apassionat
lideratge
Benet XVI
Urbà-intel·lectual
Europa
Alemanya
Modernitat relativa acadèmica
Autoritat intel·lectual acadèmica, Pensador Teòleg
Teòleg
Professor
Pensador
Francesc
Urbà-classe mitjana
Llatinoamèrica
Argentina
Oberta-Teologia de l’ alliberament-pastoral
Sinodal
Reformista
Pastoralista
Proper
Social
Ecologista
Lliure
1. L’origen social marca molt a les persones i per tant també als “Papes” i es nota en el seu pensar, sentir i actuar i en els seus discursos i escrits.
2. Hi ha uns trencaments, uns canvis importants d’un Papa a un altre, per exemple:
- D’una procedència social de caire rural o de capes mitjanes-cultes, es passa de Joan XXIII i Pau VI, a un Papa com Joan Pau II que ha treballat d’obrer (que comporta una visió molt social, ja que ha viscut el món obrer personalment), i un altre trencament es que ja no és italià, sinó d’un altre país molt catòlic, i molt nacionalista i en el que el catolicisme (nacionalcatolicisme singular?) va ser l’alternativa al “suposat” “comunisme” (o dictadura de capitalisme d’ estat) de Polònia.
- De ser de fa anys del continent Europeu, a passar a Amèrica (trencament produït pel actual bisbe de Roma) i això comporta una visió no europocentrista del catolicisme i una entrada de la teologia de l’alliberament.
- Un altre trencament és sortir del món rural i passar a l’urbà (Pau VI, Joan Pau II, Benet XVI, Francesc).
- El pas d’ Itàlia a Polònia (Joan Pau II) i Alemanya (Benet XVI), es passar de l’ Europa del Sud a l’ Europa central , més pensadora, més intimista, i no tant espontània, improvisada, negociadora, mediterrània com l’ Europa del Sud.
- També es va produint, amb alts i baixos, un trencament d’un exercici del Papat, força autoritari, a un altre de més sinodal i consultiu (Joan XXIII, Pau VI, Joan Pau I, Francesc...)
- Hi ha un procés d’anar-se adaptant paulatinament a la modernitat , encara que sigui amb posicions a vegades conservadores, i lentes i fluixes.
- Hi ha un procés cap a obrir-se (també amb alts i baixos), fer-se proper, guanyar de nou certes credibilitats perdudes en la societat, per part de l’ església catòlica.
3. Falta molt per una profunda renovació més democràtica de l’església: elecció de bisbes, paper decisori del laïcat, de les dones...)
