El que trobo fatal és que aquests senyors i senyores confonguin peres amb pomes (en vaig parlar al post Fer el sant, arran d'una altra de les polèmiques absurdes quan felicites el sant...), que ignorin que el nom de les coses els ha fet el costum i la tradició (i que sense aquests noms tampoc hi hauria cosa), ja que així serem menys cultes, menys lliures, menys persones, menys catalans fins i tot, si ignorem d'on venim. Que tot això no té res a veure amb la religió de les persones. I que, posats a fer, hauríem de fer un calendari laic del tot (proposo el calendari Pirelli) abolint l'actual, l'origen del qual és una imposició papal. Hem passat del papa als papanates.
Que el calendari festiu s'anomeni a partir de la tradició religiosa de Catalunya i de tot l'Occident forma part d'allò que en diem identitat, del que ens ha fet com a poble, inclosos els valors que defineixen el projecte d'Occident des de la Revolució Francesa, almenys. Així com els noms d'algunes poblacions o muntanyes, o d'algunes al·locucions (adéu, déu-n'hi-do...), o de les persones, etc... L'invent de noves convencions dearrelades (dir Solstici d'Estiu a Sant Joan, com si fóssim els antics romans) demostra no tan sols una incultura manifesta, sinó també l'enorme prejudici d'algunes generacions cap a una relaitat que voldrien tabú per tothom, en un nou exercici de repressió: tot allò que fa referència, ni que sigui remotament, a quelcom que sembli religiós.
