La maçoneria a Catalunya és notícia darrerament per diversos motius. D’una banda, fa un parell de setmanes una de les lògies espanyoles, la Gran Logia Simbólica Española, va estrenar una nova seu a Barcelona, al carrer Vallès. Amb voluntat d’obertura i d’esvair la pàtina de secretisme que envolta la maçoneria, primer van fer una jornada de portes obertes. El president d’aquesta lògia, Joan-Francesc Pont, és també el president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, l'alma mater del Pacte per a la Laïcitat. Un document que ha inspirat les polítiques laïcistes -que no laiques- que avui van guanyant predicament en l'esfera pública. Advocat i catedràtic de Dret Tributari, Pont va tenir una estreta relació amb la Fundació Quail, fundada per Javier de la Rosa. Curiosament, en l’entremat de querelles, judicis, empresonaments i investigacions a què es va sotmetre la Fundació Qual, el diari El País assegurava llavors que la primera aportació de l’empresari Javier de la Rosa a la Fundació Qual, de quatre-cents milions de pessetes, es va fer a través precisament de la Fundació Ferrer i Guàrdia.
D’altra banda, en el camp estrictament catòlic, la maçoneria també ha estat notícia, arran de la conferència “W.A. Mozart i la maçoneria”, que se celebrarà el proper 9 de novembre al Santuari de Santa Maria de Pedralbes. Després de la conferència, se celebrarà una eucaristia i tot seguit s’interpretarà el Rèquiem de Mozart a càrrec de l’Orquestra del Reial Cercle Artístic i la Coral Contrapunto Vocale. En el programa consten com a organitzadors el Santuari de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes, el Reial Cercle Artístic i el Supremo Consejo del Grado 33º y último del Rito Escocés Antiguo y Aceptado.
El Santuari forma part de la Parròquia de Santa Maria Reina de Barcelona i per això s’ha generat una certa controvèrsia. Diverses veus dels sectors catòlics espanyols més ultres s’han fet ressò de la convocatòria i han criticat amb una gran duresa aquesta iniciativa i han carregat contra el rector de la parròquia. Fins i tot han arribat a demanar explícitament la intervenció dels seus superiors la suspensió de l’acte i el cessament del rector de la parròquia, Jaume González-Agápito, tot recordant que el bisbe de Tenerife va prohibir una missa convocada per una lògica maçònica.
